Gran Trail Peñalara vs. UT Valls d’Àneu

LA CARA I LA CREU

LA CREU, GRAN TRAIL PEÑALARA. El dia 27 de juny se disputava a Madrid el campionat de Espanya de Ultratrail. Aquest any tornava a tenir la sort de poder participar amb la selecció catalana de curses de muntanya. Arribem a Madrid el dijous a la nit en la idea de poder descansar molt al dia següent ja que la cursa començava a les 00.30 del dissabte, en la mala sort que sol vaig poder descansar 7 hores i que durant el dia tampoc vaig poder dormir gaire entre sorolls i nervis, això si vam poder compartir menjades , passejades i “rises” amb els magnífics companys i tècnics de la selecció.

seleccio catalana GTP

Durant la tarda vam recollir dorsals, ràpid a sopar i preparar tot per la sortida. a les 00.30 sortim a un ritme molt alt, comencem per una pista que semblava no acabar, al km. 5 més o menys és converteix en sendera per començar a pujar a Maliciosa, pujada i baixada tècnica, un cop comença el sender em relaxo una mica, potser massa ja que una relliscada tonta al km 16 em fa copejar-me les costelles produint un gran dolor, segueixo corrent però arriba un punt que el dolor és insuportable, així que agafo el telèfon i truco a Manu per dir-li que m’esperen tranquils que vinc caminant cap al km 25 on estan ells. Allí acaba el meu campionat de Espanya. Bé, de allí al hospital on no van veure cap fractura però posteriorment ja a Tortosa em diagnostiquen una fissura a la 9a costella.

laia diez i judit lamas gtp

La prova que hagués tingut que ser la més important de la temporada va acabar sent lo que no havia viscut mai…un abandonament.

LA CARA, ULTRA TRAIL VALLS D’ÀNEU. Ja feia temps havien contactat en mi per realitzar aquest ultra, jo dubtava perquè no sabia com em recuperaria del GTP, però la lesió va fer que tingués més ganes que mai de anar a córrer aquesta cursa.

Ens desplacem divendres tarda cap a Esterri d’Àneu, deixem les coses a l’hotel, vaig a buscar dorsal, brifing, sopar i a dormir prompte que a les 3:30 sonaria el despertador. Ja és dissabte, a esmorzar ràpid i preparar-me les 4 coses que quedaven i cap a la sortida.

A les 5 i alguns minuts donen la sortida, surto a un ritme còmode, tenia clar que no volia sortir forta, en poca distància entrem a un corriol i comença la pendent i quines pendents…però com és fosc no veus exacte que hi ha per davant. travessem un poblet encara fosc i ja de dia després de una baixada molt pronunciada arribo a Espot, allí me diuen que porto a la Nerea a 5min, però jo no vull saber res de això…vinc  a fer la meva cursa.  Avituallo un poc i durant una estona hi ha una pista corredora que acabaria sent un altra sender en forta pendent i un altra baixada on arribaria ja al km 20, planes de Son i on a partir de allí començaria una cronoescalada duríssima i el terreny tècnic i autèntica muntanya.Aquest tram fins al Port de la Bonaigua va ser molt llarg en el temps, pareixia que els kilòmetres no passaven, tarteres, llacs, pedres,…, i jo en unes ganes boges de arribar al Port de la Bonaigua per veure a Manu i la meva filla.judit i Alèxia Allí hi havia un gran avituallament, a part del que portava jo menjo una mica de allí estic en ma filla i marxo ràpid cap a Isil on tornarien a estar per avituallar-me. Aquest tram també tenia una part molt tècnica en moltes pedres i llacs, i paissatges fabulosos, just abans de començar la baixada em vaig perdre per un bosc que un tip vaig tenir per tornar a trobar cintes; de baixada cap a Isil menos mal dels nombrosos rius que trobàvem perquè me vaig descomptar les vegades que vaig agafar aigua.

familia valls aneu

A Isil torno a avituallar bé, el cel començava a posar-se lleig,  i si uns km abans de Bordes Pina el gran aiguat, vent i fred, i així seguiria fins casi el coll on el terreny es va convertir perillós ja que hi havia una tartera de pujada que relliscava moltíssim i moltes pedres banyades de baixada que no et permetria córrer.  Vaig tenir la sort de fer aquesta pujada am la companyia del Marc Fernández primer i després de l’Eduard Fornaguera on aniriem junts xerra que te xerra fins a meta, on la baixada complicada es faria més distreta.

ultra-valls-daneu248

Finalment arribaria a Esterri d’Àneu passades les 2 de la matinada en un temps de 21hores i 9 minuts, en 2a posició havent passat molta calor, fred, pluja, vent, i terreny extrem!! Allí tenia esperant a la meva filla i el meu home i amics. Moltes gràcies a tots!!

podi valls aneu

Així que és una cursa que recomanaria tot i la seva duresa extrema, uns avituallaments correctes, una organització impressionant i la atenció immillorable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s