Ultra Trail Güeyos del diablu

L’ultra trail Güeyos del diablu era la segona prova de la copa de Espanya de ultratrails FEDME, prova que sortia de Pola de Lena i tenia l’arribada  a Bárzana després de 80 km i més de 10000 metres de desnivell acumulat.

Aquesta vegada ens tocava desplaçar-nos de veritat, 800 km des de casa per disputar aquest ultra trail, així que ja vam marxar dos dies abans per poder descansar abans de la prova,  fer una mica de turisme i per sort poder estar en la família de Ponferrada que feia molt temps que no veiem.

El divendres dia 11 a la tarda anem a recollir dorsal i després a la xerrada tècnica on acabarien d’aclarir el material obligatori ja que pintaven una mica mal el temps, se parlava que podria ploure fins les 12 del migdia. Marxem ràpidament cap a l’apartament, sopar i dormir.

judit lamas güeyos del diablu

Al dia següent sona el despertador a les 4 del matí per esmorzar i acabar de preparar-ho tot. Mentre que Manu carrega al cotxe tot, jo agafo a Alèxia que estava dormint per portar-la cap al cotxe, mentre baixava les escales de l’apartament rellisco i caic en ella al braç, pobreta ni se entera de la caiguda però jo si, quin cop he pegatm i me fa mal la cuixa… pujo al cotxe i cap a la sortida. Com Alèxia dormia decideixo anar a passar el control de material aviat, però ens posen dins un pati de una escola on no podem sortir, així que veig a Manu i Alèxia desperta a través de una balla. Quan se fan les 6 obren portes i ens posem tots al corralito per sortir a un ritme altet i afrontar els primers 1000 positius. Jo personalment no me sentia còmoda, tenia el cap més a la meva cuixa i el dolor de la caiguda que  la cursa. A part hi havia molta boira i era molt fàcil perdre’s perquè juntament en la foscor de la nit no veies per on anar, sort dels voluntaris que en llanternes anaven guiant el camí perquè realment a zones era molt difícil seguir. Es comença a fer de dia arribant al primer avituallament, ara la cosa era menys complicada però seguíem a un ritme prou alt, tot i el fort desnivell que pujàvem. De moment era una cursa prou corredora, passo xomezana i me diuen que anava molt bé, no molt lluny de les primeres; el dolor a la cuixa segueix, ara vindria una bona pujada fins arribar a Tuiza on estarà Manu i podré canviar de sabates perquè no me sentia agust en les que portava, i els veuria. La boira seguia ben posada, inclús sent de dia hi havien zones que era difícil seguir les cintes i banderetes.

Un cop arribo a Tuiza, veig a ma filla i Manu, avituallo bé, canvi de sabates i els comento que més o menys queda la meitat, ara ve la part més tècnica així que a disfrutar, i així ho faig pujo a un ritme altet passant uns quants nois, baixant disfruto molt, ja comencen a haver més pedres i tens que anar en el cap més posat al terreny, arribo a Meicin i a la pujada veig a la Noelia, poc a poc la tenia més prop i a la baixada de cara a Manín per un terreny molt tècnic la passo i ja no la veuria més, al mateix temps anava passant nois. Un cop a Manín me diuen que allí comença el km vertical, en 3km 1000 metres de desnivell positiu que vaig poder fer a un bon ritme tot i que la boira m’impedia anar ràpid al últim tram, ja que no es veien les cintes. Un cop a Peña Rueda faig un got de sidra i cap a baix en busca i ganes de la bueida on tornaria a veure a Manu i Alèxia. Un cop els veig se que ja no queda molt , en 10 km casi quasi tot avall arribaria a meta, i així va ser a excepció de alguna que altra pujadeta que costava un poc.

judit i alexia güeyos del diablu

Finalment arribo a meta en 12h i 32 min com a 5a classificada i 3a sènior.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s