Bluetrail Tenerife???

judit lamas bluetrail

La Bluetrail era la última prova de la copa d’ Espanya de Ultratrail FEDME. Aprofitant que era a la illa de Tenerife i que era un desplaçament llarg, ens vam plantejar fer de la cursa unes bones vacances en família.

Ens desplacem a la illa el dia 21 d’Octubre per poder descansar per la cursa que sortiria de “Los Cristianos” el dissabte a les 00:00. Hi havia una avís de risc per pluges però a Puerto de la Cruz on estàvem nosaltres de moment feia bon temps, però el dia 23 ens despertem amb el Teide nevat, el sol seguia però les pluges eren intenses per totes les illes, inclòs per alguna part de Tenerife. Aquest fet va fer que  el govern canari decretés alerta taronja i finalment unes hores abans de l’inici de la prova ens assabentàvem que quedava suspesa. Això va comportar que la FEDME adjudicaria els premis de la copa de Espanya respectant la classificació de les proves anteriors.

Així que finalment obtindria la 3a posició absoluta de la copa d’Espanya d’ultratrail.

Una llàstima perquè tenia moltes ganes de disputar la prova, ja que la vaig estar preparant a consciència, amb sortides nocturnes, algun dia sola i al
tres en bona companyia.

La part més positiva… VACANCES UN DIA ABANS DEL PREVIST!!!judit lamas podi copa espanya ultra

Tot i això, les ganes de córrer estaven presents i dissabte matí aprofitant que feia bon dia vaig sortir un parell de horetes abans de
de un dia de platja,  fins la entrega de premis, a la tarda, on ens va acompanyar un bon aiguat.

I aquí dono per finalitzada la temporada 2015, on el balanç de curses, raids i ultres ha sigut molt bo i positiu… (i molt llarg jeje)

 

premiats fedme ultra

Anuncis

Ultra Trail Güeyos del diablu

L’ultra trail Güeyos del diablu era la segona prova de la copa de Espanya de ultratrails FEDME, prova que sortia de Pola de Lena i tenia l’arribada  a Bárzana després de 80 km i més de 10000 metres de desnivell acumulat.

Aquesta vegada ens tocava desplaçar-nos de veritat, 800 km des de casa per disputar aquest ultra trail, així que ja vam marxar dos dies abans per poder descansar abans de la prova,  fer una mica de turisme i per sort poder estar en la família de Ponferrada que feia molt temps que no veiem.

El divendres dia 11 a la tarda anem a recollir dorsal i després a la xerrada tècnica on acabarien d’aclarir el material obligatori ja que pintaven una mica mal el temps, se parlava que podria ploure fins les 12 del migdia. Marxem ràpidament cap a l’apartament, sopar i dormir.

judit lamas güeyos del diablu

Al dia següent sona el despertador a les 4 del matí per esmorzar i acabar de preparar-ho tot. Mentre que Manu carrega al cotxe tot, jo agafo a Alèxia que estava dormint per portar-la cap al cotxe, mentre baixava les escales de l’apartament rellisco i caic en ella al braç, pobreta ni se entera de la caiguda però jo si, quin cop he pegatm i me fa mal la cuixa… pujo al cotxe i cap a la sortida. Com Alèxia dormia decideixo anar a passar el control de material aviat, però ens posen dins un pati de una escola on no podem sortir, així que veig a Manu i Alèxia desperta a través de una balla. Quan se fan les 6 obren portes i ens posem tots al corralito per sortir a un ritme altet i afrontar els primers 1000 positius. Jo personalment no me sentia còmoda, tenia el cap més a la meva cuixa i el dolor de la caiguda que  la cursa. A part hi havia molta boira i era molt fàcil perdre’s perquè juntament en la foscor de la nit no veies per on anar, sort dels voluntaris que en llanternes anaven guiant el camí perquè realment a zones era molt difícil seguir. Es comença a fer de dia arribant al primer avituallament, ara la cosa era menys complicada però seguíem a un ritme prou alt, tot i el fort desnivell que pujàvem. De moment era una cursa prou corredora, passo xomezana i me diuen que anava molt bé, no molt lluny de les primeres; el dolor a la cuixa segueix, ara vindria una bona pujada fins arribar a Tuiza on estarà Manu i podré canviar de sabates perquè no me sentia agust en les que portava, i els veuria. La boira seguia ben posada, inclús sent de dia hi havien zones que era difícil seguir les cintes i banderetes.

Un cop arribo a Tuiza, veig a ma filla i Manu, avituallo bé, canvi de sabates i els comento que més o menys queda la meitat, ara ve la part més tècnica així que a disfrutar, i així ho faig pujo a un ritme altet passant uns quants nois, baixant disfruto molt, ja comencen a haver més pedres i tens que anar en el cap més posat al terreny, arribo a Meicin i a la pujada veig a la Noelia, poc a poc la tenia més prop i a la baixada de cara a Manín per un terreny molt tècnic la passo i ja no la veuria més, al mateix temps anava passant nois. Un cop a Manín me diuen que allí comença el km vertical, en 3km 1000 metres de desnivell positiu que vaig poder fer a un bon ritme tot i que la boira m’impedia anar ràpid al últim tram, ja que no es veien les cintes. Un cop a Peña Rueda faig un got de sidra i cap a baix en busca i ganes de la bueida on tornaria a veure a Manu i Alèxia. Un cop els veig se que ja no queda molt , en 10 km casi quasi tot avall arribaria a meta, i així va ser a excepció de alguna que altra pujadeta que costava un poc.

judit i alexia güeyos del diablu

Finalment arribo a meta en 12h i 32 min com a 5a classificada i 3a sènior.

Cursa de muntanya sus scrofa. “Mosqueruela”

El divendres 21 marxem juntament en Rafa Flores, Àngels i després s’afegiria Nico cap a Mosquerola, allí ens espera Estefanía, corredora del Team flowers i una de les organitzadores del la cursa de muntanya sus scrofa. El mateix divendres a la tarda Rafa participa en una xerrada sobre entrenaments oberta a tots els públics. En acabar comença el nostre tour gastronòmic…anem de soparillo a Puertomingalvo.

soparillo mosqueruela

Marxem a dormir un poc tard ja que al dia següent a les 6.30 sona el despertador. Ens preparem Nico i jo que som los que correm, esmorzem bé anem a buscar dorsal i a escalfar ja que a les 8.00 donen el tret de sortida. Comencem la cursa a un ritme còmode per pujar la primera pujada dura als pocs metres de la sortida, allí ja trobem un tap, un  cop dalt anem fent poc a poc i en 6 km passo de anar 4ª a 2ª, posició que mantindria fins el final.

cursa mosqueruela

La cursa va ser molt  ràpida en tot moment, molta pista i corriolets on no camines pràcticament res i no recuperes. Fins el km 18 més o menys vaig anar en Nico, millor dit, ell va anar en mi; després va tirar ja que es trobava molt bé i jo vaig anar fent sola. Durant tot el recorregut vam anar trobant a Rafa i Àngels que ens anaven animant, cosa que motiva molt. Jo personalment encara tinc la sensació de no estar recuperada del tot, no podia anar més ràpid, les cames no donen més però va sortir un entrenament perfecte ja que feia molts mesos que no corria una cursa tant ràpida. Arribant en 2a posició i en un temps de 3h 22min.

judit mosqueruela

podi mosqueruela

Vandekames 2015. Circuit Negre

El 8 d’agost, després de un parell de setmanes de descans decideixo participar en una cursa relativament curta, feia molt temps que no corria cap. Aquest cop li ha tocat a la Vandekames a Vandellós. És una cursa que ja vaig fer l’any passat, on vaig xalar moltíssim tant pel recorregut com per la organització.

Aquest any era diferent, feia 3 setmanes que havia fet l’ultra Valls d’Àneu i no estava encara recuperada, però tinc que entrenar, així que seria una entreno perfecte. A part en mi venien Manu i la meva filla Alèxia que participaria en la cursa dels petits.

Judit alexia vandekames 2015

La sortida a les 17.00h, plovia i feia una fresqueta boníssima per córrer, donen la sortida i de seguida ens posem la Lola, Ester i jo mateixa lluitant per la posició de davant, Ester marca la diferència i en poca estona marxa en solitari. Ens quedem la Lola i jo lluitant per aquesta segona posició fins el km 13 més o menys on jo marxo còmodament i així quedaria la cosa fins el final.

Durant la cursa va estar plovent la meitat de la estona, el terreny és feia més perillós ja que relliscava i no podies córrer a molts llocs, havien canviat coses del recorregut de l’any anterior, aquest any era més corredora i algo més llarga. Al final vaig entrar a meta en 3h 36 minuts, 2ª fèmina i 24 de la general i satisfeta de com havia anat la cursa tot i que les meves cames estaven molt esgotades.

podi vandekames 2015

Pel que fa  Alèxia no va tenir tanta sort pobreta, un nen la va espentejar a la sortida i va caure al terra, li van passar per damunt i ja no va voler continuar; però al final contentíssima de tenir una medalla per haver participat.

Gran Trail Peñalara vs. UT Valls d’Àneu

LA CARA I LA CREU

LA CREU, GRAN TRAIL PEÑALARA. El dia 27 de juny se disputava a Madrid el campionat de Espanya de Ultratrail. Aquest any tornava a tenir la sort de poder participar amb la selecció catalana de curses de muntanya. Arribem a Madrid el dijous a la nit en la idea de poder descansar molt al dia següent ja que la cursa començava a les 00.30 del dissabte, en la mala sort que sol vaig poder descansar 7 hores i que durant el dia tampoc vaig poder dormir gaire entre sorolls i nervis, això si vam poder compartir menjades , passejades i “rises” amb els magnífics companys i tècnics de la selecció.

seleccio catalana GTP

Durant la tarda vam recollir dorsals, ràpid a sopar i preparar tot per la sortida. a les 00.30 sortim a un ritme molt alt, comencem per una pista que semblava no acabar, al km. 5 més o menys és converteix en sendera per començar a pujar a Maliciosa, pujada i baixada tècnica, un cop comença el sender em relaxo una mica, potser massa ja que una relliscada tonta al km 16 em fa copejar-me les costelles produint un gran dolor, segueixo corrent però arriba un punt que el dolor és insuportable, així que agafo el telèfon i truco a Manu per dir-li que m’esperen tranquils que vinc caminant cap al km 25 on estan ells. Allí acaba el meu campionat de Espanya. Bé, de allí al hospital on no van veure cap fractura però posteriorment ja a Tortosa em diagnostiquen una fissura a la 9a costella.

laia diez i judit lamas gtp

La prova que hagués tingut que ser la més important de la temporada va acabar sent lo que no havia viscut mai…un abandonament.

LA CARA, ULTRA TRAIL VALLS D’ÀNEU. Ja feia temps havien contactat en mi per realitzar aquest ultra, jo dubtava perquè no sabia com em recuperaria del GTP, però la lesió va fer que tingués més ganes que mai de anar a córrer aquesta cursa.

Ens desplacem divendres tarda cap a Esterri d’Àneu, deixem les coses a l’hotel, vaig a buscar dorsal, brifing, sopar i a dormir prompte que a les 3:30 sonaria el despertador. Ja és dissabte, a esmorzar ràpid i preparar-me les 4 coses que quedaven i cap a la sortida.

A les 5 i alguns minuts donen la sortida, surto a un ritme còmode, tenia clar que no volia sortir forta, en poca distància entrem a un corriol i comença la pendent i quines pendents…però com és fosc no veus exacte que hi ha per davant. travessem un poblet encara fosc i ja de dia després de una baixada molt pronunciada arribo a Espot, allí me diuen que porto a la Nerea a 5min, però jo no vull saber res de això…vinc  a fer la meva cursa.  Avituallo un poc i durant una estona hi ha una pista corredora que acabaria sent un altra sender en forta pendent i un altra baixada on arribaria ja al km 20, planes de Son i on a partir de allí començaria una cronoescalada duríssima i el terreny tècnic i autèntica muntanya.Aquest tram fins al Port de la Bonaigua va ser molt llarg en el temps, pareixia que els kilòmetres no passaven, tarteres, llacs, pedres,…, i jo en unes ganes boges de arribar al Port de la Bonaigua per veure a Manu i la meva filla.judit i Alèxia Allí hi havia un gran avituallament, a part del que portava jo menjo una mica de allí estic en ma filla i marxo ràpid cap a Isil on tornarien a estar per avituallar-me. Aquest tram també tenia una part molt tècnica en moltes pedres i llacs, i paissatges fabulosos, just abans de començar la baixada em vaig perdre per un bosc que un tip vaig tenir per tornar a trobar cintes; de baixada cap a Isil menos mal dels nombrosos rius que trobàvem perquè me vaig descomptar les vegades que vaig agafar aigua.

familia valls aneu

A Isil torno a avituallar bé, el cel començava a posar-se lleig,  i si uns km abans de Bordes Pina el gran aiguat, vent i fred, i així seguiria fins casi el coll on el terreny es va convertir perillós ja que hi havia una tartera de pujada que relliscava moltíssim i moltes pedres banyades de baixada que no et permetria córrer.  Vaig tenir la sort de fer aquesta pujada am la companyia del Marc Fernández primer i després de l’Eduard Fornaguera on aniriem junts xerra que te xerra fins a meta, on la baixada complicada es faria més distreta.

ultra-valls-daneu248

Finalment arribaria a Esterri d’Àneu passades les 2 de la matinada en un temps de 21hores i 9 minuts, en 2a posició havent passat molta calor, fred, pluja, vent, i terreny extrem!! Allí tenia esperant a la meva filla i el meu home i amics. Moltes gràcies a tots!!

podi valls aneu

Així que és una cursa que recomanaria tot i la seva duresa extrema, uns avituallaments correctes, una organització impressionant i la atenció immillorable.

Campionat de Espanya de raids de aventura. Cera2015

Després d’ entrenaments i més entrenaments sobretot en btt perquè era lo que portava més fluix arriba el gran cap de setmana, el CERA2015. De l’equip de raids twonav Terres de l’Ebre ens desplacem un bon grapat de persones, per una part un equip format pels corredors Lluis, Jordi i Maria i Roger i Ana com assistència; per l’altra el nostre equip format per Manu i Òscar com assistència i Raül, Joan i jo mateixa en cursa.

sortida cera2015

Arribem a Riglos justos de temps com sempre, muntar tenda ràpid per passar la nit, fer la inscripció i reunió tècnica on començaríem a crear estratègia. En acabar reunió, ràpid a sopar i a dormir (poc perquè eren les 12 passades i a les 6.45 sonaria despertador).

Al matí comencem els preparatius, un bon esmorzar, provar neoprens, preparar tot el material de l’assistència… poc a poc s’apropen les 9 del matí, hora de sortida i que ens portaria 29 hores de cursa.

A les 9h comencem amb una petita orientació urbana que acabaria en un trail de uns 13.7 km i uns 700m de desnivell positiu. La cosa comença bé però al km1 Joan fa un mal peu i comença en dolor al turmell que l’acompanyaria tot el raid, i a estones el limitaria molt, però ell aguantant. Arribem a la transició uns minuts per sota del temps mig, allí Joan i Raül marxen en la bici a fer la part del kayac, jo me quedo descansant i menjant amb l’assistència.

Un cop arriben ells, mengen, preparem estratègia de la btt que venia i arranquem a fer uns 34 km i 1300+ de btt. Al principi vam tenir una petita embolicada que el meu cap ho va pagar, però poc a poc vaig anar recuperant i fins i tot disfrutrant de les senderes dalt la btt com mai ho havia fet, això és un gran treball que han fet Joan i Raül en mi.

decidint al cera2015

En arribar a la transició un altre trekking de uns 22 km i 1100+ on hi hauria un barranc on vam patir una calor i suera impressionant amb els neoprens i una via ferrata on hi havia una mica de tap. El trekking va anar prou bé excepte al final que Joan tenia dolor al peu i Raül un petit bajon, a poc de acabar la etapa hi ha una prova de tir làser que no encertem i ens penalitzen en anar a buscar una altra balisa i una escalada que fa Raül perfectament.

nit btt cera2015

Arribem a la transició que començava a fer-se fosc, mengem, agafem les bicis i a fer uns 41 km i 1200+ que jo vaig començar molt malament perquè vaig sopar massa i tenia ganes de treure-ho tot, a part la nit i la btt no son grans aliades en mi, així que després de esta etapa vaig quedar bastant tocada. La següent era una orientació urbana de 5 km que faríem individuals i de manera linial, en acabar una altra btt de  22km i 1000+. Ja arribem a la transició ben sortit el sol per afrontar el penúltim trekking de 13km i 700+, però jo no podia córrer, me sentia buida i marejada, sol tenia set i més set, me quedo sense aigua, vam decidir deixar alguna balisa per poder avançar i acabar última secció de btt fins a Riglos, teníem que arribar a Riglos si o si, així que a la transició me hidrato moltíssim, menjo, agafo btt i sorpresa em trobo genial, apretem tot el que podem i arribem a Riglos a falta de una hora per al tancament, així que decidim que el últim trekking no el fèiem i anàvem a fer una cervesa junt en l’assistència perquè ens l’havíem guanyat.

aribada cera2015

Allí ens trobem en altre equip que han quedat 3ers mixtes i nosaltres 6ens. Ho hem fet molt bé, però he de millorar la btt…

Realment ha sigut un cap de setmana bonic, dur, emocionant…hi han molts adjectius per qualificar-lo, però el més important és el treball en equip, sense l’assistència genial de Manu i Òscar no haguéssim pogut fer res, i com no el Raül i Joan que m’han aguantat i jo els he aguantat a ells jeje.

Vam acabar aquesta gran festa dinant tots els membres de l’equip de raids twonav terres de l’ebre, i cantant moltes felicitats al Raül.

 

__________________________________________________________________________________________________________________

CAMPEONATO DE ESPAÑA DE RAIDS. CERA2015

Tras entrenos y más entrenos, sobre todo en mountain bike porque era lo que llevaba más flojo llega el gran fin de semana, el CERA2015. Del equipo de raids TwoNav Tierras del Ebro nos desplazamos un buen número de personas, por una parte un equipo formado por los corredores Luis, Jorge y María;  y Roger y Ana como asistencia; por otro nuestro equipo formado por Manu y Óscar como asistencia; y Raúl, Juan y yo misma en carrera.
Llegamos a Riglos justos de tiempo como siempre, montar tienda rápido para pasar la noche, la inscripción y reunión técnica donde empezaríamos a crear estrategia. Al acabar reunión, rápido a cenar y a dormir (poco porque eran las 12 pasadas y a las 06:45 sonaría despertador).
Por la mañana empezamos los preparativos, un buen desayuno, probar neoprenos, preparar todo el material de la asistencia … poco a poco se acercan las 9 de la mañana, hora de salida y que nos llevaría 29 horas de carrera.
A las 9h empezamos con una pequeña orientación urbana que terminaría en un trail de unos 13.7 km y unos 700m de desnivel positivo. La cosa empieza bien pero al km1 Juan hace un mal pie y comienza en dolor en el tobillo que le acompañaría todo el raid, ya ratos el limitaría mucho, pero él aguantando. Llegamos a la transición unos minutos por debajo del tiempo medio, allí Juan y Raúl marchan en la bici a hacer la parte del kayac, yo me quedo descansando y comiendo con la asistencia.
Una vez llegan ellos, comen, preparamos estrategia de la mountain bike que venía y arrancamos a hacer unos 34 km y 1300+ de mountain bike. Al principio tuvimos una pequeña envuelta que mi cabeza lo pagó, pero poco a poco fui recuperando e incluso disfrutrant de los senderos encimade  la mountain bike como nunca lo había hecho, esto es un gran trabajo que han hecho Juan y Raúl en mí.
Al llegar a la transición otro trekking de unos 22 km y 1100+ donde habría un barranco donde sufrimos un calor y sudor impresionante con los neoprenos y una vía ferrata donde había un poco de tapón. El trekking fue bastante bien excepto al final que Juan tenía dolor en el pie y Raúl un pequeño bajon, a poco de terminar la etapa hay una prueba de tiro láser que no acertamos y nos penalizan al ir a buscar otra baliza y una escalada que  Raül hizo perfectamente.
Llegamos a la transición que empezaba a oscurecer, comemos, tomamos las bicis y ha hacer unos 41 km y 1200+ que yo empecé muy mal porque cené demasiado y tenía ganas de sacar todo, a parte la noche y la mountain bike no son grandes aliadas en mí, así que después de esta etapa quedé bastante tocada. La siguiente era una orientación urbana de 5 km que haríamos individuales y de manera lineal, al terminar otra mountain bike de 22km y 1000+. Ya llegamos a la transición bien salido el sol para afrontar el penúltimo trekking de 13km y 700+, pero yo no podía correr, me sentía vacía y mareada, solo tenía sed y más sed, me quedo sin agua, decidimos dejar alguna baliza para poder avanzar y terminar última sección de mountain bike hasta Riglos, teníamos que llegar a Riglos si o si, así que la transición me hidrato muchísimo, como, cojo mountain bike y sorpresa me encuentro genial, apretamos todo lo que podemos y llegamos a Riglos a falta de una hora para el cierre, así que decidimos que el último trekking no lo hacíamos y íbamos a hacer una cerveza junto en la asistencia  que nos lo habíamos ganado.
Allí nos encontramos en otro equipo que han quedado 3os mixtos y nosotros 6os. Lo hemos hecho muy bien, pero tengo que mejorar la mountain bike …
Realmente ha sido un fin de semana bonito, duro, emocionante … hay muchos adjetivos para calificar, pero lo más importante es el trabajo en equipo, sin la asistencia genial de Manu y Oscar no hubiese podido hacer nada, y como no Raúl y Juan que me han aguantado y yo les he aguantado ellos jeje.
Acabamos esta gran fiesta comiendo todos los miembros del equipo de raids TwoNav tierras del ebro, y cantando muchas felicidades al Raúl.