Blog

II Raid Ilercavó -Campionat de Catalunya

El passat 2 de maig ens vam desplaçar a la localitat de Ascó David, un amic molt especial i jo mateixa per participar en el II raid Ilercavó. També ens acompanya Manu que aquesta vegada ajudaria a l’organització (l’Equip de raids Terres de l’Ebre).

Comencem puntualment a les 9 del matí des de la zona esportiva d’Ascó, la primera prova, la orientació urbana, algun que altre fallo vam fer però això acabava de començar, total uns  5km que acaben a la vora del riu per seguir amb 10 de Caiac; però abans tir de bitlles… David ets una crack!! la va clavar. Ràpid cap al riu i ens diuen que hem d’anar en caiacs individuals (jo ja tremolo, i buff se van fer eterns aquests 10km).

Una vegada superat el tràngol del 10 km afrontem la part més dura dels trail, un poc més de 12 km en que vam fer una molt bona estratègia que ens va permetre guanyar moltes posicions sense deixar cap balissa. Anem passant km i desnivell per arribar a un avituallament i control on estava Manu, allí agafem la btt i anem fent amb moltes ganes fins que portem uns 4km i David té un petit problema mecànic i doblega la llanta, així que mitja volta i cap a casa, aquí acaba la nostra aventura.

david i judit raid ilercavo

 

Però…al final no passen les coses perquè si. Decideixo en Joan i Jordi aprofitar la resta del dia i fer un entrenament de orientació al segon trail i per desmuntar balisses, i quina bona idea… va ser genial.

judit i jordi raid ilercavo

Així que la conclusió que puc treure és que va ser un boníssim entreno de cara a Cera2015, moltes gràcies David, Joan, Jordi, Manu i tot el equip de raids de les Terres de l’Ebre.

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….

El pasado 2 de mayo nos desplazamos a la localidad de Ascó David, un amigo muy especial y yo misma para participar en el II raid ilercavón. También nos acompaña Manu que esta vez ayudaría a la organización (el Equipo de raids Tierras del Ebro).

Empezamos puntualmente a las 9 de la mañana desde la zona deportiva de Ascó, la primera prueba, la orientación urbana, algún que otro falso hicimos pero esto acababa de empezar, total unos 5km que terminan en la orilla del río para seguir con 10 de Kayak; pero antes tiro de bolos … David eres una crack !! la clavó. Rápido hacia el río y nos dicen que tenemos que ir en kayaks individuales (yo ya tiemblo, y buff se hicieron eternos estos 10km).

Una vez superado el trance del 10 km afrontamos la parte más dura de los trail, un poco más de 12 km en que hicimos una muy buena estrategia que nos permitió ganar muchas posiciones sin dejar ninguna baliza. Vamos pasando km y desnivel para llegar a un avituallamiento y control donde estaba Manu, allí tomamos la mountain bike y vamos haciendo con muchas ganas hasta que llevamos unos 4km y David tiene un pequeño problema mecánico y dobla la llanta, así que media vuelta y hacia casa, aquí termina nuestra aventura.

Pero … al final no pasan las cosas porque sí. Decido con Joan y Jordi aprovechar el resto del día y hacer un entrenamiento de orientación al segundo trail y para desmontar balizas, y qué buena idea … fue genial.

Así que la conclusión que puedo sacar es que fue un buenísimo entreno de cara a Cera2015, muchas gracias David, Juan, Jordi, Manu y todo el equipo de raids de las Tierras del Ebro.

 

UT Montseny

Aquest any encara no havia fet cap prova de llarga distància, fins ara tot eren curses curtes, un raid i entrenar…era hora de provar ja. Aquest any també m’havia plantejat seguir la copa de Espanya d’ultres de la FEDME i el campionat de Espanya, aquesta era la primera prova de la Copa.
Ens desplacem el cap de setmana a Barcelona, divendres matí aprofitem per fer volta per Barcelona i petites compres i ja divendres tarde cap a Sant Esteve de Palautordera per anar a buscar dorsal i veure cares conegudes, un cop ho tenim tot toca anar a preparar sopar i descansar que el dia serà dur.
Sona el despertador a les 4 del matí, esmorzo lo habitual de les curses, agafem trastes i cap a Sant Esteve de Palautordera altre cop.
IMG-20150412-WA0010
A les 6 del matí puntual donen la sortida del ultra, començo a un ritme còmode i amb molt bones sensacions formant un grup amb les primeres 4 noies, Nuria, Mercedes i Silvia però a partir del km 20, l’avituallament del pla del cafè la meva panxa es va remoure molt i me vaig tenir que despenjar del grup degut a les meves nombroses parades, a part res del que menjava em sentava bé. Tot i això vaig aconseguir aguantar un ritme alt, controlant a la Silvia en moltes ocasions, fins i tot abans de arribar a Sant Marçal vaig poder avançar-la, va durar poc perquè a l’avituallament jo vaig estar una estona més, tenia uns animadors de luxe (tota la meva família…germana, cunyat, nebot, mare, Manu i la meva filla), Silvia va marxar abans i tot i que la podia veure a la pujada, a la baixada cap a Montseny va augmentar la distància. A l’avituallament del Montseny els meus problemes intestinals començaven a portar conseqüències, m’estava quedant sense forces i començava a tenir molta set però res m’apetia, allí me diuen que tenia a la segona i tercera a 4 min que si apretava una mica podia, però el meu cos no podia apretar més, fins i tot pels plans em costava córrer, sol anava bé de baixada, em notava sense forces i deshidratada. Sort que els 10 últims km eren baixada, que vaig fer a un ritme cómode podent arribar a meta en 4a posició i un temps de 11 hores i 36 min on tornaven a estar tota la meva família.

IMG-20150411-WA0009
Durant la cursa també em plantejo gaudir del paisatge, fent parades fins i tot per observar ja que les muntanyes són espectaculars, i no havia estat mai tot i venint molt a Barcelona i xerrar molt amb la gent de la cursa tant corredors, com voluntaris. La contra que li veig a la cursa al meu gust, és un excés de pista que alhora la feia molt corredora.

Me quedo en el bon tems que vaig poder fer trobant-me molt malament de la panxa i amb una animació de luxe que no havia tingut encara en cap cursa, fent un seguiment molt bo.

IMG-20150411-WA0002
Ara toca descansar, recuperar i preparar-mos que el 2 de Maig hi ha un raid amb un bon amic de company.

Dr. Daniel Brotons, médico especialista en ultratrails

elPiscolabis

El Dr. Daniel Brotons es uno de los médicos del deporte que más sabe de ultratrails en nuestro país. Lleva el control médico de Núria Picas, Bea García, Tòfol Castanyer, Kílian Jornet y un sinfín de corredores de montaña, por lo que su profundo conocimiento de esta disciplina deportiva está fuera de toda duda.

550122_522970137725635_213031370_n_1 El Dr. Brotons revisando las capacidades fisiológicas de Kílian Jornet.

La conversación se lleva a cabo en una de las consultas donde el Dr. Brotons controla médicamente a deportistas. Nos encontramos en la Residencia Blume, en Esplugues de Llobregat (Barcelona). Empezamos la charla mientras nos tomamos un café, en el despacho de su consulta.

Dr. Brotons, ¿nos puedes dar tres consejos básicos para los corredores de ultratails?

1- Mucho sentido común. En la montaña debe ser una de las principales habilidades a desarrollar.

2- Una excelente preparación física. Incluye una experiencia acumulada de conocimiento sobre correr…

View original post 3.943 more words

Cursa “Les fonts de Xerta”

Cap de setmana complet, es feia l’ultra trail les fonts a Xerta, aquest any sol faria la cursa de diumenge, però això no vol dir que desconecte!! Divendres no vaig poder estar però dissabte a primeríssima hora del matí agafo la bici de carretera i cap a Prat de Compte a animar a la gent coneguts i no coneguts i a vore ambientillo; jo tenia previst arribar per poder veure als primers i un ventet en contra me fa fer retrassar un poc, així que no va poder ser… Vaig poder animar i xarrar en molts coneguts però feia fred i vaig tenir que marxar abans de veure a moltissima gent… al final la meva volteta se va convertir en 85km i un bon positiu. Arribo a casa, dinem pronte i en tota la familia cap a la Font Nova, allí novament els primers corren massa i no els vam veure però si vam poder animar a molta gent i a la que seria la guanyadora del ultra… acavem el dia al pavelló de xerta a recollir dorsal i cap a casa a sopar i dormir que diumenge a les 6 sona!

És diumenge a les 6 sona despertador, ràpid a esmorzar… tinc molta gana!! em poso uniforme i cap a Xerta, allí veig encara més gent coneguda que no vaig poder veure dissabte, intento saludar a tots però per variar estic dormida i parrosa. Queden 10 min per la sortida i ens preparem, entro al corralito segueixo saludant gent coneguda que corre i gent que està de espectadora, entre ells Joan Salamaña (la bestia que va guanyar el trail jeje). Arranca la cursa i em poso en primera posició que mantindria fins al final. Decideixo no sortir molt forta, les cames no estan al 100% i la primera part té molt desnivell positiu. Al km 3 ja començo a pensar en lo que me deia Manu en arribar dissabte en la bici, demà no aniràs ni en rodes!! estava molt torpe, les baixades de pena, la panxa mig revolta però anaven passant els km i seguia primera. En arribar a la coscollosa vaig poder posar fi al mal de panxa i la cosa va canviar… vaig poder augmentar el ritme i fer una bona segona part, més ràpida, anaven passant km i jo em trobava cada vegada millor i disfrutava molt de la cursa.

judit lamas, monrasin, xerta

Queda poc més de 1km per acabar la cursa, comença la zona de l’asfalt i jo puc continuar amb bon ritme, ja entro al poble i molta gent coneguda animant, pacients, amics… i per fí meta, i allí entre altres algú especial a qui li vull donar les gràcies, Juan Jose Oliva…

judit lamas, xerta

En resum 3h19min de patiments i xalera per les muntanyes espectaculars de Xerta i primera fèmina!

judit lamas, meta xerta

podi cursa xerta

 

 

 

Vull acabar , felicitant molt especialment a la guanyadora de l’ultra de les fonts 2015, Marta Muixí, estic molt contenta per tú!

judit lamas, marta muixi

VII Cursa de muntanya, La cameta coixa

Aquest any he tingut la sort de poder viure aquesta cursa de una manera més especial encara de la que organitzen estos cameteros. Dissabte tarde ja ens vam dirigir Manu i jo cap a la població de Miravet, juntament en Fernando i Carol. Recollir dorsal i saludar a molts amics, i en arribar tots ens dirigim cap a la casa rural, allí encara hi havia més gent, entre ells Ragna, Pere i Kiko Soler.

Un cop ens ubiquem tots a les pertinents habitacions toca cerveseta i xarradeta mentre esperem el magnífic sopar que ens estaven preparant, tocava carregar que lo de demà serà dur.

Quedem a les 7:30 per esmorzar, quan baixo ja havia esmorzat gairebé tothom, la gent no pot dormir… esmorzo lo normal de les curses excepte el plàtan (s’han acabat!!), en acabar vaig a preparar-me i cap al cotxe a pujar fins el castell. Allí hem trobo a Albert Blanch i xarrem una mica mentre calentem, cada vegada som més i moltes cares conegudes. Ens dirigim cap a l’interior del castell per a la sortida a les 9.30.

sortida cursa miravet. judit lamas

Comencem com sempre a un ritme fort, però algo extrany em passa, en menys de 2km les cames les noto molt pesades, costant molt pujar i a les baixades petites rampes que cada vegada eren més fortes i sol milloraven si afluixava. Penso que son els efectes de una màquina de electroestímulació que vaig probar i encara no estic recupereda del tot.

Segueixo la cursa i cada vegada em trobo pitjor, vinga a passar-me gent, sort que cap al km 10 durant uns 5 km vaig trobar-me prou bé i vaig poder recuperar posicions que havia perdut.

Al final vaig entrar a meta en 3a posició, patint moltíssim durant tota la cursa i en ganes de plegar, però no ho he fet mai i per poc que pugue no ho faré.

Un cop a meta a recollir la superbossa del corredor, dutxa, dinar i entrega de premis.P1240488

Voldria felicitar a tots els participants per acabar la cursa, als que van poder fer podi i a la megaorganització!!! sou bestials i ho feu de conya!! Fins l’any vinent…

judit lamas la cameta coixa

10K de Tortosa

Ja feia un temps que volia probar de fer 10 km per asfalt, així que vaig decidir fer el 8 de Febrer els 10 Km de la ciutat de Tortosa. Una cursa totalment nova per a mi ja que no sabia quin ritme portar, ni si podria aguantar tota la cursa.

Son les 8 del matí i sona el despertador, era un dia fred i ventós, quina ens espera…. esmorzo bé com de costum i juntament en amics del poble marxem a Tortosa, recullo dorsal i calento una mica ja que feia molt de fred.

mitja tortosa

La sortida era conjunta en els que feien la mitja marató, surto a un ritme prou rapidet i damunt vent en contra, però el podia aguantar així que a mantenir-lo… no gaire temps perquè aquesta cursa si vaig a anar de més a menys, una primera part més ràpida que la segona i damunt en vent en contra a la primera part, al final vaig arribar primera a meta en un temps de 42:23, en sensació de que les cames no podien anar més ràpid i pesaven moltíssim. Un temps un pèl més alt de lo que m’hagués agradat fer, però era la primera vegada i entre el entreno del dia abans, el començar massa forta o aquell vent que em va fondre van fer que fos més alt. Conclusió, venia a fer un entreno i per ser la primera vegada va sortir bon entreno!!! Repetirem!

podi 10K tortosa