Cursa de muntanya sus scrofa. “Mosqueruela”

El divendres 21 marxem juntament en Rafa Flores, Àngels i després s’afegiria Nico cap a Mosquerola, allí ens espera Estefanía, corredora del Team flowers i una de les organitzadores del la cursa de muntanya sus scrofa. El mateix divendres a la tarda Rafa participa en una xerrada sobre entrenaments oberta a tots els públics. En acabar comença el nostre tour gastronòmic…anem de soparillo a Puertomingalvo.

soparillo mosqueruela

Marxem a dormir un poc tard ja que al dia següent a les 6.30 sona el despertador. Ens preparem Nico i jo que som los que correm, esmorzem bé anem a buscar dorsal i a escalfar ja que a les 8.00 donen el tret de sortida. Comencem la cursa a un ritme còmode per pujar la primera pujada dura als pocs metres de la sortida, allí ja trobem un tap, un  cop dalt anem fent poc a poc i en 6 km passo de anar 4ª a 2ª, posició que mantindria fins el final.

cursa mosqueruela

La cursa va ser molt  ràpida en tot moment, molta pista i corriolets on no camines pràcticament res i no recuperes. Fins el km 18 més o menys vaig anar en Nico, millor dit, ell va anar en mi; després va tirar ja que es trobava molt bé i jo vaig anar fent sola. Durant tot el recorregut vam anar trobant a Rafa i Àngels que ens anaven animant, cosa que motiva molt. Jo personalment encara tinc la sensació de no estar recuperada del tot, no podia anar més ràpid, les cames no donen més però va sortir un entrenament perfecte ja que feia molts mesos que no corria una cursa tant ràpida. Arribant en 2a posició i en un temps de 3h 22min.

judit mosqueruela

podi mosqueruela

Anuncis

Vandekames 2015. Circuit Negre

El 8 d’agost, després de un parell de setmanes de descans decideixo participar en una cursa relativament curta, feia molt temps que no corria cap. Aquest cop li ha tocat a la Vandekames a Vandellós. És una cursa que ja vaig fer l’any passat, on vaig xalar moltíssim tant pel recorregut com per la organització.

Aquest any era diferent, feia 3 setmanes que havia fet l’ultra Valls d’Àneu i no estava encara recuperada, però tinc que entrenar, així que seria una entreno perfecte. A part en mi venien Manu i la meva filla Alèxia que participaria en la cursa dels petits.

Judit alexia vandekames 2015

La sortida a les 17.00h, plovia i feia una fresqueta boníssima per córrer, donen la sortida i de seguida ens posem la Lola, Ester i jo mateixa lluitant per la posició de davant, Ester marca la diferència i en poca estona marxa en solitari. Ens quedem la Lola i jo lluitant per aquesta segona posició fins el km 13 més o menys on jo marxo còmodament i així quedaria la cosa fins el final.

Durant la cursa va estar plovent la meitat de la estona, el terreny és feia més perillós ja que relliscava i no podies córrer a molts llocs, havien canviat coses del recorregut de l’any anterior, aquest any era més corredora i algo més llarga. Al final vaig entrar a meta en 3h 36 minuts, 2ª fèmina i 24 de la general i satisfeta de com havia anat la cursa tot i que les meves cames estaven molt esgotades.

podi vandekames 2015

Pel que fa  Alèxia no va tenir tanta sort pobreta, un nen la va espentejar a la sortida i va caure al terra, li van passar per damunt i ja no va voler continuar; però al final contentíssima de tenir una medalla per haver participat.

UT Montseny

Aquest any encara no havia fet cap prova de llarga distància, fins ara tot eren curses curtes, un raid i entrenar…era hora de provar ja. Aquest any també m’havia plantejat seguir la copa de Espanya d’ultres de la FEDME i el campionat de Espanya, aquesta era la primera prova de la Copa.
Ens desplacem el cap de setmana a Barcelona, divendres matí aprofitem per fer volta per Barcelona i petites compres i ja divendres tarde cap a Sant Esteve de Palautordera per anar a buscar dorsal i veure cares conegudes, un cop ho tenim tot toca anar a preparar sopar i descansar que el dia serà dur.
Sona el despertador a les 4 del matí, esmorzo lo habitual de les curses, agafem trastes i cap a Sant Esteve de Palautordera altre cop.
IMG-20150412-WA0010
A les 6 del matí puntual donen la sortida del ultra, començo a un ritme còmode i amb molt bones sensacions formant un grup amb les primeres 4 noies, Nuria, Mercedes i Silvia però a partir del km 20, l’avituallament del pla del cafè la meva panxa es va remoure molt i me vaig tenir que despenjar del grup degut a les meves nombroses parades, a part res del que menjava em sentava bé. Tot i això vaig aconseguir aguantar un ritme alt, controlant a la Silvia en moltes ocasions, fins i tot abans de arribar a Sant Marçal vaig poder avançar-la, va durar poc perquè a l’avituallament jo vaig estar una estona més, tenia uns animadors de luxe (tota la meva família…germana, cunyat, nebot, mare, Manu i la meva filla), Silvia va marxar abans i tot i que la podia veure a la pujada, a la baixada cap a Montseny va augmentar la distància. A l’avituallament del Montseny els meus problemes intestinals començaven a portar conseqüències, m’estava quedant sense forces i començava a tenir molta set però res m’apetia, allí me diuen que tenia a la segona i tercera a 4 min que si apretava una mica podia, però el meu cos no podia apretar més, fins i tot pels plans em costava córrer, sol anava bé de baixada, em notava sense forces i deshidratada. Sort que els 10 últims km eren baixada, que vaig fer a un ritme cómode podent arribar a meta en 4a posició i un temps de 11 hores i 36 min on tornaven a estar tota la meva família.

IMG-20150411-WA0009
Durant la cursa també em plantejo gaudir del paisatge, fent parades fins i tot per observar ja que les muntanyes són espectaculars, i no havia estat mai tot i venint molt a Barcelona i xerrar molt amb la gent de la cursa tant corredors, com voluntaris. La contra que li veig a la cursa al meu gust, és un excés de pista que alhora la feia molt corredora.

Me quedo en el bon tems que vaig poder fer trobant-me molt malament de la panxa i amb una animació de luxe que no havia tingut encara en cap cursa, fent un seguiment molt bo.

IMG-20150411-WA0002
Ara toca descansar, recuperar i preparar-mos que el 2 de Maig hi ha un raid amb un bon amic de company.

Cursa “Les fonts de Xerta”

Cap de setmana complet, es feia l’ultra trail les fonts a Xerta, aquest any sol faria la cursa de diumenge, però això no vol dir que desconecte!! Divendres no vaig poder estar però dissabte a primeríssima hora del matí agafo la bici de carretera i cap a Prat de Compte a animar a la gent coneguts i no coneguts i a vore ambientillo; jo tenia previst arribar per poder veure als primers i un ventet en contra me fa fer retrassar un poc, així que no va poder ser… Vaig poder animar i xarrar en molts coneguts però feia fred i vaig tenir que marxar abans de veure a moltissima gent… al final la meva volteta se va convertir en 85km i un bon positiu. Arribo a casa, dinem pronte i en tota la familia cap a la Font Nova, allí novament els primers corren massa i no els vam veure però si vam poder animar a molta gent i a la que seria la guanyadora del ultra… acavem el dia al pavelló de xerta a recollir dorsal i cap a casa a sopar i dormir que diumenge a les 6 sona!

És diumenge a les 6 sona despertador, ràpid a esmorzar… tinc molta gana!! em poso uniforme i cap a Xerta, allí veig encara més gent coneguda que no vaig poder veure dissabte, intento saludar a tots però per variar estic dormida i parrosa. Queden 10 min per la sortida i ens preparem, entro al corralito segueixo saludant gent coneguda que corre i gent que està de espectadora, entre ells Joan Salamaña (la bestia que va guanyar el trail jeje). Arranca la cursa i em poso en primera posició que mantindria fins al final. Decideixo no sortir molt forta, les cames no estan al 100% i la primera part té molt desnivell positiu. Al km 3 ja començo a pensar en lo que me deia Manu en arribar dissabte en la bici, demà no aniràs ni en rodes!! estava molt torpe, les baixades de pena, la panxa mig revolta però anaven passant els km i seguia primera. En arribar a la coscollosa vaig poder posar fi al mal de panxa i la cosa va canviar… vaig poder augmentar el ritme i fer una bona segona part, més ràpida, anaven passant km i jo em trobava cada vegada millor i disfrutava molt de la cursa.

judit lamas, monrasin, xerta

Queda poc més de 1km per acabar la cursa, comença la zona de l’asfalt i jo puc continuar amb bon ritme, ja entro al poble i molta gent coneguda animant, pacients, amics… i per fí meta, i allí entre altres algú especial a qui li vull donar les gràcies, Juan Jose Oliva…

judit lamas, xerta

En resum 3h19min de patiments i xalera per les muntanyes espectaculars de Xerta i primera fèmina!

judit lamas, meta xerta

podi cursa xerta

 

 

 

Vull acabar , felicitant molt especialment a la guanyadora de l’ultra de les fonts 2015, Marta Muixí, estic molt contenta per tú!

judit lamas, marta muixi

VII Cursa de muntanya, La cameta coixa

Aquest any he tingut la sort de poder viure aquesta cursa de una manera més especial encara de la que organitzen estos cameteros. Dissabte tarde ja ens vam dirigir Manu i jo cap a la població de Miravet, juntament en Fernando i Carol. Recollir dorsal i saludar a molts amics, i en arribar tots ens dirigim cap a la casa rural, allí encara hi havia més gent, entre ells Ragna, Pere i Kiko Soler.

Un cop ens ubiquem tots a les pertinents habitacions toca cerveseta i xarradeta mentre esperem el magnífic sopar que ens estaven preparant, tocava carregar que lo de demà serà dur.

Quedem a les 7:30 per esmorzar, quan baixo ja havia esmorzat gairebé tothom, la gent no pot dormir… esmorzo lo normal de les curses excepte el plàtan (s’han acabat!!), en acabar vaig a preparar-me i cap al cotxe a pujar fins el castell. Allí hem trobo a Albert Blanch i xarrem una mica mentre calentem, cada vegada som més i moltes cares conegudes. Ens dirigim cap a l’interior del castell per a la sortida a les 9.30.

sortida cursa miravet. judit lamas

Comencem com sempre a un ritme fort, però algo extrany em passa, en menys de 2km les cames les noto molt pesades, costant molt pujar i a les baixades petites rampes que cada vegada eren més fortes i sol milloraven si afluixava. Penso que son els efectes de una màquina de electroestímulació que vaig probar i encara no estic recupereda del tot.

Segueixo la cursa i cada vegada em trobo pitjor, vinga a passar-me gent, sort que cap al km 10 durant uns 5 km vaig trobar-me prou bé i vaig poder recuperar posicions que havia perdut.

Al final vaig entrar a meta en 3a posició, patint moltíssim durant tota la cursa i en ganes de plegar, però no ho he fet mai i per poc que pugue no ho faré.

Un cop a meta a recollir la superbossa del corredor, dutxa, dinar i entrega de premis.P1240488

Voldria felicitar a tots els participants per acabar la cursa, als que van poder fer podi i a la megaorganització!!! sou bestials i ho feu de conya!! Fins l’any vinent…

judit lamas la cameta coixa

10K de Tortosa

Ja feia un temps que volia probar de fer 10 km per asfalt, així que vaig decidir fer el 8 de Febrer els 10 Km de la ciutat de Tortosa. Una cursa totalment nova per a mi ja que no sabia quin ritme portar, ni si podria aguantar tota la cursa.

Son les 8 del matí i sona el despertador, era un dia fred i ventós, quina ens espera…. esmorzo bé com de costum i juntament en amics del poble marxem a Tortosa, recullo dorsal i calento una mica ja que feia molt de fred.

mitja tortosa

La sortida era conjunta en els que feien la mitja marató, surto a un ritme prou rapidet i damunt vent en contra, però el podia aguantar així que a mantenir-lo… no gaire temps perquè aquesta cursa si vaig a anar de més a menys, una primera part més ràpida que la segona i damunt en vent en contra a la primera part, al final vaig arribar primera a meta en un temps de 42:23, en sensació de que les cames no podien anar més ràpid i pesaven moltíssim. Un temps un pèl més alt de lo que m’hagués agradat fer, però era la primera vegada i entre el entreno del dia abans, el començar massa forta o aquell vent que em va fondre van fer que fos més alt. Conclusió, venia a fer un entreno i per ser la primera vegada va sortir bon entreno!!! Repetirem!

podi 10K tortosa

Cursa les II Torres de Campredó

Arranca la temporada 2015 i quina millor manera… començar corrent a casa! Cursa de 20 km i poc més i 995 de desnivell positiu que enguany ho han complicat fent-la molt més tècnica que anys anteriors.

judit lamas, cursa campredo

Sona el despertador a les 7.20 i se sent bufar el vent fort…quina mandra!! cap a les 8.20 juntament en Manu anem cap a la zona de la cursa, allí ja passa tot, calento una mica i em preparo per a la sortida. Surto a un ritme més baix que normalment, ja que últimament per temes personals vaig bastant esgotada i no vull patir últim tram de la cursa.

judit Lamas Arribada Campredó 2015Em poso primera fèmina de principi a final, una de les coses que em fa posar-me encara més presió!!. Durant la cursa no em trobo gaire bé en algunes zones, no sé si el vent, cansament,….però encara així puc mantenir la 1a posició fins a meta. 

Consegueixo arribar a meta en 2h 13min, creuant meta en la supercampiona de casa, ma filla Alèxia.

 

judit lamas, podi cursa campredo