Bluetrail Tenerife???

judit lamas bluetrail

La Bluetrail era la última prova de la copa d’ Espanya de Ultratrail FEDME. Aprofitant que era a la illa de Tenerife i que era un desplaçament llarg, ens vam plantejar fer de la cursa unes bones vacances en família.

Ens desplacem a la illa el dia 21 d’Octubre per poder descansar per la cursa que sortiria de “Los Cristianos” el dissabte a les 00:00. Hi havia una avís de risc per pluges però a Puerto de la Cruz on estàvem nosaltres de moment feia bon temps, però el dia 23 ens despertem amb el Teide nevat, el sol seguia però les pluges eren intenses per totes les illes, inclòs per alguna part de Tenerife. Aquest fet va fer que  el govern canari decretés alerta taronja i finalment unes hores abans de l’inici de la prova ens assabentàvem que quedava suspesa. Això va comportar que la FEDME adjudicaria els premis de la copa de Espanya respectant la classificació de les proves anteriors.

Així que finalment obtindria la 3a posició absoluta de la copa d’Espanya d’ultratrail.

Una llàstima perquè tenia moltes ganes de disputar la prova, ja que la vaig estar preparant a consciència, amb sortides nocturnes, algun dia sola i al
tres en bona companyia.

La part més positiva… VACANCES UN DIA ABANS DEL PREVIST!!!judit lamas podi copa espanya ultra

Tot i això, les ganes de córrer estaven presents i dissabte matí aprofitant que feia bon dia vaig sortir un parell de horetes abans de
de un dia de platja,  fins la entrega de premis, a la tarda, on ens va acompanyar un bon aiguat.

I aquí dono per finalitzada la temporada 2015, on el balanç de curses, raids i ultres ha sigut molt bo i positiu… (i molt llarg jeje)

 

premiats fedme ultra

Anuncis

Ultra Trail Güeyos del diablu

L’ultra trail Güeyos del diablu era la segona prova de la copa de Espanya de ultratrails FEDME, prova que sortia de Pola de Lena i tenia l’arribada  a Bárzana després de 80 km i més de 10000 metres de desnivell acumulat.

Aquesta vegada ens tocava desplaçar-nos de veritat, 800 km des de casa per disputar aquest ultra trail, així que ja vam marxar dos dies abans per poder descansar abans de la prova,  fer una mica de turisme i per sort poder estar en la família de Ponferrada que feia molt temps que no veiem.

El divendres dia 11 a la tarda anem a recollir dorsal i després a la xerrada tècnica on acabarien d’aclarir el material obligatori ja que pintaven una mica mal el temps, se parlava que podria ploure fins les 12 del migdia. Marxem ràpidament cap a l’apartament, sopar i dormir.

judit lamas güeyos del diablu

Al dia següent sona el despertador a les 4 del matí per esmorzar i acabar de preparar-ho tot. Mentre que Manu carrega al cotxe tot, jo agafo a Alèxia que estava dormint per portar-la cap al cotxe, mentre baixava les escales de l’apartament rellisco i caic en ella al braç, pobreta ni se entera de la caiguda però jo si, quin cop he pegatm i me fa mal la cuixa… pujo al cotxe i cap a la sortida. Com Alèxia dormia decideixo anar a passar el control de material aviat, però ens posen dins un pati de una escola on no podem sortir, així que veig a Manu i Alèxia desperta a través de una balla. Quan se fan les 6 obren portes i ens posem tots al corralito per sortir a un ritme altet i afrontar els primers 1000 positius. Jo personalment no me sentia còmoda, tenia el cap més a la meva cuixa i el dolor de la caiguda que  la cursa. A part hi havia molta boira i era molt fàcil perdre’s perquè juntament en la foscor de la nit no veies per on anar, sort dels voluntaris que en llanternes anaven guiant el camí perquè realment a zones era molt difícil seguir. Es comença a fer de dia arribant al primer avituallament, ara la cosa era menys complicada però seguíem a un ritme prou alt, tot i el fort desnivell que pujàvem. De moment era una cursa prou corredora, passo xomezana i me diuen que anava molt bé, no molt lluny de les primeres; el dolor a la cuixa segueix, ara vindria una bona pujada fins arribar a Tuiza on estarà Manu i podré canviar de sabates perquè no me sentia agust en les que portava, i els veuria. La boira seguia ben posada, inclús sent de dia hi havien zones que era difícil seguir les cintes i banderetes.

Un cop arribo a Tuiza, veig a ma filla i Manu, avituallo bé, canvi de sabates i els comento que més o menys queda la meitat, ara ve la part més tècnica així que a disfrutar, i així ho faig pujo a un ritme altet passant uns quants nois, baixant disfruto molt, ja comencen a haver més pedres i tens que anar en el cap més posat al terreny, arribo a Meicin i a la pujada veig a la Noelia, poc a poc la tenia més prop i a la baixada de cara a Manín per un terreny molt tècnic la passo i ja no la veuria més, al mateix temps anava passant nois. Un cop a Manín me diuen que allí comença el km vertical, en 3km 1000 metres de desnivell positiu que vaig poder fer a un bon ritme tot i que la boira m’impedia anar ràpid al últim tram, ja que no es veien les cintes. Un cop a Peña Rueda faig un got de sidra i cap a baix en busca i ganes de la bueida on tornaria a veure a Manu i Alèxia. Un cop els veig se que ja no queda molt , en 10 km casi quasi tot avall arribaria a meta, i així va ser a excepció de alguna que altra pujadeta que costava un poc.

judit i alexia güeyos del diablu

Finalment arribo a meta en 12h i 32 min com a 5a classificada i 3a sènior.

Gran Trail Peñalara vs. UT Valls d’Àneu

LA CARA I LA CREU

LA CREU, GRAN TRAIL PEÑALARA. El dia 27 de juny se disputava a Madrid el campionat de Espanya de Ultratrail. Aquest any tornava a tenir la sort de poder participar amb la selecció catalana de curses de muntanya. Arribem a Madrid el dijous a la nit en la idea de poder descansar molt al dia següent ja que la cursa començava a les 00.30 del dissabte, en la mala sort que sol vaig poder descansar 7 hores i que durant el dia tampoc vaig poder dormir gaire entre sorolls i nervis, això si vam poder compartir menjades , passejades i “rises” amb els magnífics companys i tècnics de la selecció.

seleccio catalana GTP

Durant la tarda vam recollir dorsals, ràpid a sopar i preparar tot per la sortida. a les 00.30 sortim a un ritme molt alt, comencem per una pista que semblava no acabar, al km. 5 més o menys és converteix en sendera per començar a pujar a Maliciosa, pujada i baixada tècnica, un cop comença el sender em relaxo una mica, potser massa ja que una relliscada tonta al km 16 em fa copejar-me les costelles produint un gran dolor, segueixo corrent però arriba un punt que el dolor és insuportable, així que agafo el telèfon i truco a Manu per dir-li que m’esperen tranquils que vinc caminant cap al km 25 on estan ells. Allí acaba el meu campionat de Espanya. Bé, de allí al hospital on no van veure cap fractura però posteriorment ja a Tortosa em diagnostiquen una fissura a la 9a costella.

laia diez i judit lamas gtp

La prova que hagués tingut que ser la més important de la temporada va acabar sent lo que no havia viscut mai…un abandonament.

LA CARA, ULTRA TRAIL VALLS D’ÀNEU. Ja feia temps havien contactat en mi per realitzar aquest ultra, jo dubtava perquè no sabia com em recuperaria del GTP, però la lesió va fer que tingués més ganes que mai de anar a córrer aquesta cursa.

Ens desplacem divendres tarda cap a Esterri d’Àneu, deixem les coses a l’hotel, vaig a buscar dorsal, brifing, sopar i a dormir prompte que a les 3:30 sonaria el despertador. Ja és dissabte, a esmorzar ràpid i preparar-me les 4 coses que quedaven i cap a la sortida.

A les 5 i alguns minuts donen la sortida, surto a un ritme còmode, tenia clar que no volia sortir forta, en poca distància entrem a un corriol i comença la pendent i quines pendents…però com és fosc no veus exacte que hi ha per davant. travessem un poblet encara fosc i ja de dia després de una baixada molt pronunciada arribo a Espot, allí me diuen que porto a la Nerea a 5min, però jo no vull saber res de això…vinc  a fer la meva cursa.  Avituallo un poc i durant una estona hi ha una pista corredora que acabaria sent un altra sender en forta pendent i un altra baixada on arribaria ja al km 20, planes de Son i on a partir de allí començaria una cronoescalada duríssima i el terreny tècnic i autèntica muntanya.Aquest tram fins al Port de la Bonaigua va ser molt llarg en el temps, pareixia que els kilòmetres no passaven, tarteres, llacs, pedres,…, i jo en unes ganes boges de arribar al Port de la Bonaigua per veure a Manu i la meva filla.judit i Alèxia Allí hi havia un gran avituallament, a part del que portava jo menjo una mica de allí estic en ma filla i marxo ràpid cap a Isil on tornarien a estar per avituallar-me. Aquest tram també tenia una part molt tècnica en moltes pedres i llacs, i paissatges fabulosos, just abans de començar la baixada em vaig perdre per un bosc que un tip vaig tenir per tornar a trobar cintes; de baixada cap a Isil menos mal dels nombrosos rius que trobàvem perquè me vaig descomptar les vegades que vaig agafar aigua.

familia valls aneu

A Isil torno a avituallar bé, el cel començava a posar-se lleig,  i si uns km abans de Bordes Pina el gran aiguat, vent i fred, i així seguiria fins casi el coll on el terreny es va convertir perillós ja que hi havia una tartera de pujada que relliscava moltíssim i moltes pedres banyades de baixada que no et permetria córrer.  Vaig tenir la sort de fer aquesta pujada am la companyia del Marc Fernández primer i després de l’Eduard Fornaguera on aniriem junts xerra que te xerra fins a meta, on la baixada complicada es faria més distreta.

ultra-valls-daneu248

Finalment arribaria a Esterri d’Àneu passades les 2 de la matinada en un temps de 21hores i 9 minuts, en 2a posició havent passat molta calor, fred, pluja, vent, i terreny extrem!! Allí tenia esperant a la meva filla i el meu home i amics. Moltes gràcies a tots!!

podi valls aneu

Així que és una cursa que recomanaria tot i la seva duresa extrema, uns avituallaments correctes, una organització impressionant i la atenció immillorable.

UT Montseny

Aquest any encara no havia fet cap prova de llarga distància, fins ara tot eren curses curtes, un raid i entrenar…era hora de provar ja. Aquest any també m’havia plantejat seguir la copa de Espanya d’ultres de la FEDME i el campionat de Espanya, aquesta era la primera prova de la Copa.
Ens desplacem el cap de setmana a Barcelona, divendres matí aprofitem per fer volta per Barcelona i petites compres i ja divendres tarde cap a Sant Esteve de Palautordera per anar a buscar dorsal i veure cares conegudes, un cop ho tenim tot toca anar a preparar sopar i descansar que el dia serà dur.
Sona el despertador a les 4 del matí, esmorzo lo habitual de les curses, agafem trastes i cap a Sant Esteve de Palautordera altre cop.
IMG-20150412-WA0010
A les 6 del matí puntual donen la sortida del ultra, començo a un ritme còmode i amb molt bones sensacions formant un grup amb les primeres 4 noies, Nuria, Mercedes i Silvia però a partir del km 20, l’avituallament del pla del cafè la meva panxa es va remoure molt i me vaig tenir que despenjar del grup degut a les meves nombroses parades, a part res del que menjava em sentava bé. Tot i això vaig aconseguir aguantar un ritme alt, controlant a la Silvia en moltes ocasions, fins i tot abans de arribar a Sant Marçal vaig poder avançar-la, va durar poc perquè a l’avituallament jo vaig estar una estona més, tenia uns animadors de luxe (tota la meva família…germana, cunyat, nebot, mare, Manu i la meva filla), Silvia va marxar abans i tot i que la podia veure a la pujada, a la baixada cap a Montseny va augmentar la distància. A l’avituallament del Montseny els meus problemes intestinals començaven a portar conseqüències, m’estava quedant sense forces i començava a tenir molta set però res m’apetia, allí me diuen que tenia a la segona i tercera a 4 min que si apretava una mica podia, però el meu cos no podia apretar més, fins i tot pels plans em costava córrer, sol anava bé de baixada, em notava sense forces i deshidratada. Sort que els 10 últims km eren baixada, que vaig fer a un ritme cómode podent arribar a meta en 4a posició i un temps de 11 hores i 36 min on tornaven a estar tota la meva família.

IMG-20150411-WA0009
Durant la cursa també em plantejo gaudir del paisatge, fent parades fins i tot per observar ja que les muntanyes són espectaculars, i no havia estat mai tot i venint molt a Barcelona i xerrar molt amb la gent de la cursa tant corredors, com voluntaris. La contra que li veig a la cursa al meu gust, és un excés de pista que alhora la feia molt corredora.

Me quedo en el bon tems que vaig poder fer trobant-me molt malament de la panxa i amb una animació de luxe que no havia tingut encara en cap cursa, fent un seguiment molt bo.

IMG-20150411-WA0002
Ara toca descansar, recuperar i preparar-mos que el 2 de Maig hi ha un raid amb un bon amic de company.

Dr. Daniel Brotons, médico especialista en ultratrails

elPiscolabis

El Dr. Daniel Brotons es uno de los médicos del deporte que más sabe de ultratrails en nuestro país. Lleva el control médico de Núria Picas, Bea García, Tòfol Castanyer, Kílian Jornet y un sinfín de corredores de montaña, por lo que su profundo conocimiento de esta disciplina deportiva está fuera de toda duda.

550122_522970137725635_213031370_n_1 El Dr. Brotons revisando las capacidades fisiológicas de Kílian Jornet.

La conversación se lleva a cabo en una de las consultas donde el Dr. Brotons controla médicamente a deportistas. Nos encontramos en la Residencia Blume, en Esplugues de Llobregat (Barcelona). Empezamos la charla mientras nos tomamos un café, en el despacho de su consulta.

Dr. Brotons, ¿nos puedes dar tres consejos básicos para los corredores de ultratails?

1- Mucho sentido común. En la montaña debe ser una de las principales habilidades a desarrollar.

2- Una excelente preparación física. Incluye una experiencia acumulada de conocimiento sobre correr…

View original post 3.943 more words

Ultra trail Comptes d’Erill

judit lamas utcomptes erillÉs divendres a la tarde i arranquem de cara a Anglesola, allí ens espera ma germana, mun cunyat i el Saüc per quedar-se en Alèxia, la deixem i ja a la nit arribem al Pont de Suert, ràpid a buscar dorsal, sopar i dormir.

Ja és dissabte, ens sona el despertador i comença ritual, esmorzar, preparació de material obligatori i preparar-mos. Realment no tenia moltes ganes ja que tota la setmana havia estat en febra i trinxadíssima de Kima. Estic a la línea de sortida juntament en Laia Díez xarra que xarra jeje; Juanjo Oliva,  Ruben, Ramon.

Donen sortida i mare meu que llarg que se farà això!!! tinc els quàdriceps trinxats. Els primers 20 km van ser horribles però a mesura que anava passant el temps anava trobant-me bé i recuperant posicions i retallant temps a la Laia, en un moment em diuen que la portava a 3 min, però va apretar la bandida… Anavem passant per molt pobles, llocs preciosos que feien que el temps passe ràpid ràpid, poc a poc anavem arribant al final i seguia adelantant gent per entrar a meta 2a dona i 6a de la general, resultat mooolt millor del que m’esperava.

judit lamas 2a  ut comptes erill
Recollim premis i cap a Anglesola en la família.
Per cert Manu i Elisa sou uns cracks!!

Trofeu KIMA

Aquesta cursa me la judit lamas kima1va proposar de fer Fernando després del campionat de Espanya de Ultres, al principi tenia el meus dubtes i molta por, però vaig decidir anar i disfrutar com si fos un regal, ” poder tornar a fer una cursa amb la selecció”. Sortim la matinada de divendres del Prat direcció Bergamo en Pere Aurell i Fernando Rosa, allí ens trobem al Xavi Batriu i un cop a Bergamo tinc el plaer de conèixer a la Nuria Domínguez i compartir cotxe, habitació i tot el cap de setmana amb tots ells.

Divendres arribem a Val Masino a hora de dinar, busquem hotel i dinem allí mateix, migdiada com deu mana i sortir a rodar un ratet tal com havia manat Rafa Flores, passejada i sopar. Aquella nit va començar a ploure i ho va fer durant tota la nit, jo agafo fred i com no començo en mal de gola. Al dia següent l’aprofitem per fer una mica de turisme per Sondrio i dinar amb més companys de Catalunya i nervis, molts nervis, sobretot en el tema de les sabatilles. A la tarde anem a buscar dorsal i ho preparem tot, decideixo sortir amb les sabatilles que porto normalment, sopem i a dormir.judit lamas  kima 2

Sona el despertador el diumenge dia 31, ens arreglem com toca i a esmorzar de valent!! Anem cap a la sortida i ens preparem dins corralito. Ara això ja està sortida de la cursa i comencem amb asfalt i senders amb molta pujada, jo cómoda em poso 4a, cap al km 12 comença el terreny tècnic, allí me dono conte de la gran cagada, patino moltíssim amb les sabatilles que porto, he decidit malament i això que tots m´havíen aconsellat unes altres. anem 30 km per damunt de 2000 m, 5 passos molt tècnics, grimpades que fan por, roques que rellisquen moltíssim, caigudes i més caigudes, xafa que xafa aigua, travessem zones amb neu que decideixo baixar de cul, essent més fàcil, ja que segueixo patinant moltíssim, un cop contra una roca al primer pas i colze sagna que sagna. No tarda molt la 5a que era la Nuria en passar-me. Aquells 30km van ser molt diferents del que havia viscut fins ara, era espectacular pel terreny, animació… però horrible al mateix temps ja que anava copejada per tot arreu de les caigudes que tenia.Hi havíen zones que tenia por perquè relliscava al baixar en passos, i fins i tot casi me poso a plorar, ho potser ho vaig fer quan vaig veure a Fernando. Sort que a partir de allí eren 6km de terreny dolent i després començava un bosc que me relaxaria una mica i ja asfalt fins meta.

Aconsegueixo arribar 5a al trofeu KIMA i poder pujar al podi amb gent molt molt bona.
I per sino teniem prou a meta ens espera metge i diu control antidopatge i per sang… ufff sol feia falta això. Sort que la recompensa era un dinar molt molt bo.

Agafem cotxe cap a Bergamo, avió cap al Prat i allí quina sorpresa… la gran rebuda: Manu, ma mare, ma germana i Carol ( Perfecte!!! sou genials!!)

judit lamas kima3