Divendres 16 abans de pujar al cotxe repassem… bufff ( 3 parells de bambes, pals, 2 maletes, 2 neveres, 1 bossa en menjar… podem estar fora de casa una setmana), parlo en Fernando pel wats vols que vinguem a per tú a la renfe… ok, au pos, primera parada a Castelló, la Renfe! de baixada Manu conduïnt i jo repassant en ell totes les ordres de menjar als avituallaments, perfil de la cursa… i nerviosa, mooolt nerviosa.
Recollim a Fernando i cap a l’hotel, allí ens trobem amb la resta de membres de la selecció catalana. Allí està Joan Salamaña que ens vam conèixer a UTMCD, Gerard Morales (un plaer) i per fi coneixo a la Judith Franch i la seva parella, tenia moltes ganes!!! D’allí a recollir dorsals i a trobar-mos en Jaume Folguera i la seva parella, ens criden a escenari per fer fotos, maree quina vergonya fa això jeje. Tornem a hotel, sopem, i ufff son les 12… a dormir que demà a les 4 sona.
De les 4 horetes dormo poques, estos nervis…. sona el despertador a les 4, me preparo la bossa en tot el material obligatori i cap a esmorzar, cada un en lo seu portat de casa… agafem tot i cap a pista atletisme UJI, entrem, control material, i ens diuen que anessim cap a davant, ens criden a tots per fer foto a primera fila i allí me quedo però a segona, tampoc no cal abusar… me poso en el meu amic Juanjo Oliva que me dÓna 4 consells booons. Arranquem i a mesura que passen els pocs km del principi, ràpids, perfí arriba terreta ufff… pareixia una cursa de asfalt però jo cómoda, cómoda.
Arribo a Borriol, miro gps i 10 km en poc mes de 45 min (mare meu… estic fatal! on vaig tan ràpid…), Allí veig a Manu i Fernando donant ànims, que guai. Seguim… i als pocs km me començo a notar que me llago a una cicatriu de una IQ a la planta del peu, me…, arribo a la bassa de les Oronetes i a part de menjar i omplir bidons, ràpid vaselina!!!. Segueixo i en poc arribo a les Useres i allí me trobo al meu supercompany de entrenos, Deeivid, me dona la mà, vaaa molt bé!! t’acompanyo fins on està Manu i Fernando. Allí entre tots i Albert Torrent m’ajuden a avituallar-me, au que marxo i Deeivid ve uns metres en mi motivant-me a tope, moltes gràcies. Vaig fent kilòmetres i lo sorprenent és que estic veient a les primeres gairebé tota la estona, vaig tercera, guau…Arribo a Atzaneta i allí estaven los 3 mosqueteros dels avituallaments ( Manu, Albert i Fernando) i sorpresa uns amics han vingut a vorem (Mariam i Jaume, injecció de motivació). Allí me confirmen que Xari ha abandonat, quina llàstima, però continuo 3a ja que Raquel havia passat. Segueixo vinga comencem a adelantar gent però a mi també m’adelanten i una noia, Noelia, buff vaig 4a i una mica desmotivada, per sort arribo a Culla i una altra amiga, l´home i els fills han vingut a veurem i això motiva, però encara motiva més quan Fernando me diu JUDIT que en 5 min esteu les 4… Ale Judit a continuar com fins ara… menja, beu i corre.
A Sant Bertomeu adelanto a la 3a, llavors era Raquel, arribo a Vistabella i allí està Manu, me diu Juanjo el portes a molt poquet, segueixo fent arribo a Xodos i allí menjo poquet, no m’apeteix res i penso això ja està… Manu insisiteix en que menji i dic pos un mini de nocilla… segueixo i en menys de 1km pajaron, i de quina manera, ganes de vomitar, marejada… menjo xuxes, altre bocata de nocilla que portava i res, no reacciono, caminant caminant vaig fent, fins uns 500m abans del Mas del collao que me trobo en Juanjo, i està com jo o pitjor… se me posa tendre i s’emociona, anem els dos junts fins fuente el paso, allí ell se queda més enrera, així que continuo sola cap a meta, bueno coneixo al Isaac i compartim uns kms, al gps passa de 118 km i no sento cap soroll i no veig cap meta per cap lloc, però perfí, moltes cintes, molts arcs i una llarga catifa roja, molta gent, un munt de càmeres i de cop apareix Manu per la esquerra, xoquem la mà, creuo meta i allí arrupidet al mig de les càmares està Fernando, GUAU he entrat 3a, ni meu crec, també està Albert, oleeee. Ens abracem i cosa que no oblidaré, li dic a Fernando moltes gràcies per donar-me està oportunitat!
Ara ja sí gràcies a tots els que han confiat en mí i m’han ajudat, primer de tot Manu, sense tú ja saps que no podria, la meva família (mare, germana , sogres, fillols i tios, especialment Raquel), Fernando per confiar en mi, Rafa per entrenar-me com només saps tú, Deeivid per estar sempre quan fas falta i voler compartir en mi entrenos on no callo mai, Oliver per ser el fan num 1, Jaume, Mariam, Marta i Justo per venir a animar quan podrieu estar a casa, Carol ets la meva psicologa preferida, Miriam i Mario per posar estes cames a punt, Agustí per donar-me bons consells de material, al CER per acollir-me entre vatros, Juanfran i els compis de feina i a tot el team flowers pels ànims.
Judit Lamas 