Bluetrail Tenerife???

judit lamas bluetrail

La Bluetrail era la última prova de la copa d’ Espanya de Ultratrail FEDME. Aprofitant que era a la illa de Tenerife i que era un desplaçament llarg, ens vam plantejar fer de la cursa unes bones vacances en família.

Ens desplacem a la illa el dia 21 d’Octubre per poder descansar per la cursa que sortiria de “Los Cristianos” el dissabte a les 00:00. Hi havia una avís de risc per pluges però a Puerto de la Cruz on estàvem nosaltres de moment feia bon temps, però el dia 23 ens despertem amb el Teide nevat, el sol seguia però les pluges eren intenses per totes les illes, inclòs per alguna part de Tenerife. Aquest fet va fer que  el govern canari decretés alerta taronja i finalment unes hores abans de l’inici de la prova ens assabentàvem que quedava suspesa. Això va comportar que la FEDME adjudicaria els premis de la copa de Espanya respectant la classificació de les proves anteriors.

Així que finalment obtindria la 3a posició absoluta de la copa d’Espanya d’ultratrail.

Una llàstima perquè tenia moltes ganes de disputar la prova, ja que la vaig estar preparant a consciència, amb sortides nocturnes, algun dia sola i al
tres en bona companyia.

La part més positiva… VACANCES UN DIA ABANS DEL PREVIST!!!judit lamas podi copa espanya ultra

Tot i això, les ganes de córrer estaven presents i dissabte matí aprofitant que feia bon dia vaig sortir un parell de horetes abans de
de un dia de platja,  fins la entrega de premis, a la tarda, on ens va acompanyar un bon aiguat.

I aquí dono per finalitzada la temporada 2015, on el balanç de curses, raids i ultres ha sigut molt bo i positiu… (i molt llarg jeje)

 

premiats fedme ultra

Ultra Trail Güeyos del diablu

L’ultra trail Güeyos del diablu era la segona prova de la copa de Espanya de ultratrails FEDME, prova que sortia de Pola de Lena i tenia l’arribada  a Bárzana després de 80 km i més de 10000 metres de desnivell acumulat.

Aquesta vegada ens tocava desplaçar-nos de veritat, 800 km des de casa per disputar aquest ultra trail, així que ja vam marxar dos dies abans per poder descansar abans de la prova,  fer una mica de turisme i per sort poder estar en la família de Ponferrada que feia molt temps que no veiem.

El divendres dia 11 a la tarda anem a recollir dorsal i després a la xerrada tècnica on acabarien d’aclarir el material obligatori ja que pintaven una mica mal el temps, se parlava que podria ploure fins les 12 del migdia. Marxem ràpidament cap a l’apartament, sopar i dormir.

judit lamas güeyos del diablu

Al dia següent sona el despertador a les 4 del matí per esmorzar i acabar de preparar-ho tot. Mentre que Manu carrega al cotxe tot, jo agafo a Alèxia que estava dormint per portar-la cap al cotxe, mentre baixava les escales de l’apartament rellisco i caic en ella al braç, pobreta ni se entera de la caiguda però jo si, quin cop he pegatm i me fa mal la cuixa… pujo al cotxe i cap a la sortida. Com Alèxia dormia decideixo anar a passar el control de material aviat, però ens posen dins un pati de una escola on no podem sortir, així que veig a Manu i Alèxia desperta a través de una balla. Quan se fan les 6 obren portes i ens posem tots al corralito per sortir a un ritme altet i afrontar els primers 1000 positius. Jo personalment no me sentia còmoda, tenia el cap més a la meva cuixa i el dolor de la caiguda que  la cursa. A part hi havia molta boira i era molt fàcil perdre’s perquè juntament en la foscor de la nit no veies per on anar, sort dels voluntaris que en llanternes anaven guiant el camí perquè realment a zones era molt difícil seguir. Es comença a fer de dia arribant al primer avituallament, ara la cosa era menys complicada però seguíem a un ritme prou alt, tot i el fort desnivell que pujàvem. De moment era una cursa prou corredora, passo xomezana i me diuen que anava molt bé, no molt lluny de les primeres; el dolor a la cuixa segueix, ara vindria una bona pujada fins arribar a Tuiza on estarà Manu i podré canviar de sabates perquè no me sentia agust en les que portava, i els veuria. La boira seguia ben posada, inclús sent de dia hi havien zones que era difícil seguir les cintes i banderetes.

Un cop arribo a Tuiza, veig a ma filla i Manu, avituallo bé, canvi de sabates i els comento que més o menys queda la meitat, ara ve la part més tècnica així que a disfrutar, i així ho faig pujo a un ritme altet passant uns quants nois, baixant disfruto molt, ja comencen a haver més pedres i tens que anar en el cap més posat al terreny, arribo a Meicin i a la pujada veig a la Noelia, poc a poc la tenia més prop i a la baixada de cara a Manín per un terreny molt tècnic la passo i ja no la veuria més, al mateix temps anava passant nois. Un cop a Manín me diuen que allí comença el km vertical, en 3km 1000 metres de desnivell positiu que vaig poder fer a un bon ritme tot i que la boira m’impedia anar ràpid al últim tram, ja que no es veien les cintes. Un cop a Peña Rueda faig un got de sidra i cap a baix en busca i ganes de la bueida on tornaria a veure a Manu i Alèxia. Un cop els veig se que ja no queda molt , en 10 km casi quasi tot avall arribaria a meta, i així va ser a excepció de alguna que altra pujadeta que costava un poc.

judit i alexia güeyos del diablu

Finalment arribo a meta en 12h i 32 min com a 5a classificada i 3a sènior.

Cursa de muntanya sus scrofa. “Mosqueruela”

El divendres 21 marxem juntament en Rafa Flores, Àngels i després s’afegiria Nico cap a Mosquerola, allí ens espera Estefanía, corredora del Team flowers i una de les organitzadores del la cursa de muntanya sus scrofa. El mateix divendres a la tarda Rafa participa en una xerrada sobre entrenaments oberta a tots els públics. En acabar comença el nostre tour gastronòmic…anem de soparillo a Puertomingalvo.

soparillo mosqueruela

Marxem a dormir un poc tard ja que al dia següent a les 6.30 sona el despertador. Ens preparem Nico i jo que som los que correm, esmorzem bé anem a buscar dorsal i a escalfar ja que a les 8.00 donen el tret de sortida. Comencem la cursa a un ritme còmode per pujar la primera pujada dura als pocs metres de la sortida, allí ja trobem un tap, un  cop dalt anem fent poc a poc i en 6 km passo de anar 4ª a 2ª, posició que mantindria fins el final.

cursa mosqueruela

La cursa va ser molt  ràpida en tot moment, molta pista i corriolets on no camines pràcticament res i no recuperes. Fins el km 18 més o menys vaig anar en Nico, millor dit, ell va anar en mi; després va tirar ja que es trobava molt bé i jo vaig anar fent sola. Durant tot el recorregut vam anar trobant a Rafa i Àngels que ens anaven animant, cosa que motiva molt. Jo personalment encara tinc la sensació de no estar recuperada del tot, no podia anar més ràpid, les cames no donen més però va sortir un entrenament perfecte ja que feia molts mesos que no corria una cursa tant ràpida. Arribant en 2a posició i en un temps de 3h 22min.

judit mosqueruela

podi mosqueruela

Vandekames 2015. Circuit Negre

El 8 d’agost, després de un parell de setmanes de descans decideixo participar en una cursa relativament curta, feia molt temps que no corria cap. Aquest cop li ha tocat a la Vandekames a Vandellós. És una cursa que ja vaig fer l’any passat, on vaig xalar moltíssim tant pel recorregut com per la organització.

Aquest any era diferent, feia 3 setmanes que havia fet l’ultra Valls d’Àneu i no estava encara recuperada, però tinc que entrenar, així que seria una entreno perfecte. A part en mi venien Manu i la meva filla Alèxia que participaria en la cursa dels petits.

Judit alexia vandekames 2015

La sortida a les 17.00h, plovia i feia una fresqueta boníssima per córrer, donen la sortida i de seguida ens posem la Lola, Ester i jo mateixa lluitant per la posició de davant, Ester marca la diferència i en poca estona marxa en solitari. Ens quedem la Lola i jo lluitant per aquesta segona posició fins el km 13 més o menys on jo marxo còmodament i així quedaria la cosa fins el final.

Durant la cursa va estar plovent la meitat de la estona, el terreny és feia més perillós ja que relliscava i no podies córrer a molts llocs, havien canviat coses del recorregut de l’any anterior, aquest any era més corredora i algo més llarga. Al final vaig entrar a meta en 3h 36 minuts, 2ª fèmina i 24 de la general i satisfeta de com havia anat la cursa tot i que les meves cames estaven molt esgotades.

podi vandekames 2015

Pel que fa  Alèxia no va tenir tanta sort pobreta, un nen la va espentejar a la sortida i va caure al terra, li van passar per damunt i ja no va voler continuar; però al final contentíssima de tenir una medalla per haver participat.

Gran Trail Peñalara vs. UT Valls d’Àneu

LA CARA I LA CREU

LA CREU, GRAN TRAIL PEÑALARA. El dia 27 de juny se disputava a Madrid el campionat de Espanya de Ultratrail. Aquest any tornava a tenir la sort de poder participar amb la selecció catalana de curses de muntanya. Arribem a Madrid el dijous a la nit en la idea de poder descansar molt al dia següent ja que la cursa començava a les 00.30 del dissabte, en la mala sort que sol vaig poder descansar 7 hores i que durant el dia tampoc vaig poder dormir gaire entre sorolls i nervis, això si vam poder compartir menjades , passejades i “rises” amb els magnífics companys i tècnics de la selecció.

seleccio catalana GTP

Durant la tarda vam recollir dorsals, ràpid a sopar i preparar tot per la sortida. a les 00.30 sortim a un ritme molt alt, comencem per una pista que semblava no acabar, al km. 5 més o menys és converteix en sendera per començar a pujar a Maliciosa, pujada i baixada tècnica, un cop comença el sender em relaxo una mica, potser massa ja que una relliscada tonta al km 16 em fa copejar-me les costelles produint un gran dolor, segueixo corrent però arriba un punt que el dolor és insuportable, així que agafo el telèfon i truco a Manu per dir-li que m’esperen tranquils que vinc caminant cap al km 25 on estan ells. Allí acaba el meu campionat de Espanya. Bé, de allí al hospital on no van veure cap fractura però posteriorment ja a Tortosa em diagnostiquen una fissura a la 9a costella.

laia diez i judit lamas gtp

La prova que hagués tingut que ser la més important de la temporada va acabar sent lo que no havia viscut mai…un abandonament.

LA CARA, ULTRA TRAIL VALLS D’ÀNEU. Ja feia temps havien contactat en mi per realitzar aquest ultra, jo dubtava perquè no sabia com em recuperaria del GTP, però la lesió va fer que tingués més ganes que mai de anar a córrer aquesta cursa.

Ens desplacem divendres tarda cap a Esterri d’Àneu, deixem les coses a l’hotel, vaig a buscar dorsal, brifing, sopar i a dormir prompte que a les 3:30 sonaria el despertador. Ja és dissabte, a esmorzar ràpid i preparar-me les 4 coses que quedaven i cap a la sortida.

A les 5 i alguns minuts donen la sortida, surto a un ritme còmode, tenia clar que no volia sortir forta, en poca distància entrem a un corriol i comença la pendent i quines pendents…però com és fosc no veus exacte que hi ha per davant. travessem un poblet encara fosc i ja de dia després de una baixada molt pronunciada arribo a Espot, allí me diuen que porto a la Nerea a 5min, però jo no vull saber res de això…vinc  a fer la meva cursa.  Avituallo un poc i durant una estona hi ha una pista corredora que acabaria sent un altra sender en forta pendent i un altra baixada on arribaria ja al km 20, planes de Son i on a partir de allí començaria una cronoescalada duríssima i el terreny tècnic i autèntica muntanya.Aquest tram fins al Port de la Bonaigua va ser molt llarg en el temps, pareixia que els kilòmetres no passaven, tarteres, llacs, pedres,…, i jo en unes ganes boges de arribar al Port de la Bonaigua per veure a Manu i la meva filla.judit i Alèxia Allí hi havia un gran avituallament, a part del que portava jo menjo una mica de allí estic en ma filla i marxo ràpid cap a Isil on tornarien a estar per avituallar-me. Aquest tram també tenia una part molt tècnica en moltes pedres i llacs, i paissatges fabulosos, just abans de començar la baixada em vaig perdre per un bosc que un tip vaig tenir per tornar a trobar cintes; de baixada cap a Isil menos mal dels nombrosos rius que trobàvem perquè me vaig descomptar les vegades que vaig agafar aigua.

familia valls aneu

A Isil torno a avituallar bé, el cel començava a posar-se lleig,  i si uns km abans de Bordes Pina el gran aiguat, vent i fred, i així seguiria fins casi el coll on el terreny es va convertir perillós ja que hi havia una tartera de pujada que relliscava moltíssim i moltes pedres banyades de baixada que no et permetria córrer.  Vaig tenir la sort de fer aquesta pujada am la companyia del Marc Fernández primer i després de l’Eduard Fornaguera on aniriem junts xerra que te xerra fins a meta, on la baixada complicada es faria més distreta.

ultra-valls-daneu248

Finalment arribaria a Esterri d’Àneu passades les 2 de la matinada en un temps de 21hores i 9 minuts, en 2a posició havent passat molta calor, fred, pluja, vent, i terreny extrem!! Allí tenia esperant a la meva filla i el meu home i amics. Moltes gràcies a tots!!

podi valls aneu

Així que és una cursa que recomanaria tot i la seva duresa extrema, uns avituallaments correctes, una organització impressionant i la atenció immillorable.

II Raid Ilercavó -Campionat de Catalunya

El passat 2 de maig ens vam desplaçar a la localitat de Ascó David, un amic molt especial i jo mateixa per participar en el II raid Ilercavó. També ens acompanya Manu que aquesta vegada ajudaria a l’organització (l’Equip de raids Terres de l’Ebre).

Comencem puntualment a les 9 del matí des de la zona esportiva d’Ascó, la primera prova, la orientació urbana, algun que altre fallo vam fer però això acabava de començar, total uns  5km que acaben a la vora del riu per seguir amb 10 de Caiac; però abans tir de bitlles… David ets una crack!! la va clavar. Ràpid cap al riu i ens diuen que hem d’anar en caiacs individuals (jo ja tremolo, i buff se van fer eterns aquests 10km).

Una vegada superat el tràngol del 10 km afrontem la part més dura dels trail, un poc més de 12 km en que vam fer una molt bona estratègia que ens va permetre guanyar moltes posicions sense deixar cap balissa. Anem passant km i desnivell per arribar a un avituallament i control on estava Manu, allí agafem la btt i anem fent amb moltes ganes fins que portem uns 4km i David té un petit problema mecànic i doblega la llanta, així que mitja volta i cap a casa, aquí acaba la nostra aventura.

david i judit raid ilercavo

 

Però…al final no passen les coses perquè si. Decideixo en Joan i Jordi aprofitar la resta del dia i fer un entrenament de orientació al segon trail i per desmuntar balisses, i quina bona idea… va ser genial.

judit i jordi raid ilercavo

Així que la conclusió que puc treure és que va ser un boníssim entreno de cara a Cera2015, moltes gràcies David, Joan, Jordi, Manu i tot el equip de raids de les Terres de l’Ebre.

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….

El pasado 2 de mayo nos desplazamos a la localidad de Ascó David, un amigo muy especial y yo misma para participar en el II raid ilercavón. También nos acompaña Manu que esta vez ayudaría a la organización (el Equipo de raids Tierras del Ebro).

Empezamos puntualmente a las 9 de la mañana desde la zona deportiva de Ascó, la primera prueba, la orientación urbana, algún que otro falso hicimos pero esto acababa de empezar, total unos 5km que terminan en la orilla del río para seguir con 10 de Kayak; pero antes tiro de bolos … David eres una crack !! la clavó. Rápido hacia el río y nos dicen que tenemos que ir en kayaks individuales (yo ya tiemblo, y buff se hicieron eternos estos 10km).

Una vez superado el trance del 10 km afrontamos la parte más dura de los trail, un poco más de 12 km en que hicimos una muy buena estrategia que nos permitió ganar muchas posiciones sin dejar ninguna baliza. Vamos pasando km y desnivel para llegar a un avituallamiento y control donde estaba Manu, allí tomamos la mountain bike y vamos haciendo con muchas ganas hasta que llevamos unos 4km y David tiene un pequeño problema mecánico y dobla la llanta, así que media vuelta y hacia casa, aquí termina nuestra aventura.

Pero … al final no pasan las cosas porque sí. Decido con Joan y Jordi aprovechar el resto del día y hacer un entrenamiento de orientación al segundo trail y para desmontar balizas, y qué buena idea … fue genial.

Así que la conclusión que puedo sacar es que fue un buenísimo entreno de cara a Cera2015, muchas gracias David, Juan, Jordi, Manu y todo el equipo de raids de las Tierras del Ebro.

 

UT Montseny

Aquest any encara no havia fet cap prova de llarga distància, fins ara tot eren curses curtes, un raid i entrenar…era hora de provar ja. Aquest any també m’havia plantejat seguir la copa de Espanya d’ultres de la FEDME i el campionat de Espanya, aquesta era la primera prova de la Copa.
Ens desplacem el cap de setmana a Barcelona, divendres matí aprofitem per fer volta per Barcelona i petites compres i ja divendres tarde cap a Sant Esteve de Palautordera per anar a buscar dorsal i veure cares conegudes, un cop ho tenim tot toca anar a preparar sopar i descansar que el dia serà dur.
Sona el despertador a les 4 del matí, esmorzo lo habitual de les curses, agafem trastes i cap a Sant Esteve de Palautordera altre cop.
IMG-20150412-WA0010
A les 6 del matí puntual donen la sortida del ultra, començo a un ritme còmode i amb molt bones sensacions formant un grup amb les primeres 4 noies, Nuria, Mercedes i Silvia però a partir del km 20, l’avituallament del pla del cafè la meva panxa es va remoure molt i me vaig tenir que despenjar del grup degut a les meves nombroses parades, a part res del que menjava em sentava bé. Tot i això vaig aconseguir aguantar un ritme alt, controlant a la Silvia en moltes ocasions, fins i tot abans de arribar a Sant Marçal vaig poder avançar-la, va durar poc perquè a l’avituallament jo vaig estar una estona més, tenia uns animadors de luxe (tota la meva família…germana, cunyat, nebot, mare, Manu i la meva filla), Silvia va marxar abans i tot i que la podia veure a la pujada, a la baixada cap a Montseny va augmentar la distància. A l’avituallament del Montseny els meus problemes intestinals començaven a portar conseqüències, m’estava quedant sense forces i començava a tenir molta set però res m’apetia, allí me diuen que tenia a la segona i tercera a 4 min que si apretava una mica podia, però el meu cos no podia apretar més, fins i tot pels plans em costava córrer, sol anava bé de baixada, em notava sense forces i deshidratada. Sort que els 10 últims km eren baixada, que vaig fer a un ritme cómode podent arribar a meta en 4a posició i un temps de 11 hores i 36 min on tornaven a estar tota la meva família.

IMG-20150411-WA0009
Durant la cursa també em plantejo gaudir del paisatge, fent parades fins i tot per observar ja que les muntanyes són espectaculars, i no havia estat mai tot i venint molt a Barcelona i xerrar molt amb la gent de la cursa tant corredors, com voluntaris. La contra que li veig a la cursa al meu gust, és un excés de pista que alhora la feia molt corredora.

Me quedo en el bon tems que vaig poder fer trobant-me molt malament de la panxa i amb una animació de luxe que no havia tingut encara en cap cursa, fent un seguiment molt bo.

IMG-20150411-WA0002
Ara toca descansar, recuperar i preparar-mos que el 2 de Maig hi ha un raid amb un bon amic de company.

Cursa “Les fonts de Xerta”

Cap de setmana complet, es feia l’ultra trail les fonts a Xerta, aquest any sol faria la cursa de diumenge, però això no vol dir que desconecte!! Divendres no vaig poder estar però dissabte a primeríssima hora del matí agafo la bici de carretera i cap a Prat de Compte a animar a la gent coneguts i no coneguts i a vore ambientillo; jo tenia previst arribar per poder veure als primers i un ventet en contra me fa fer retrassar un poc, així que no va poder ser… Vaig poder animar i xarrar en molts coneguts però feia fred i vaig tenir que marxar abans de veure a moltissima gent… al final la meva volteta se va convertir en 85km i un bon positiu. Arribo a casa, dinem pronte i en tota la familia cap a la Font Nova, allí novament els primers corren massa i no els vam veure però si vam poder animar a molta gent i a la que seria la guanyadora del ultra… acavem el dia al pavelló de xerta a recollir dorsal i cap a casa a sopar i dormir que diumenge a les 6 sona!

És diumenge a les 6 sona despertador, ràpid a esmorzar… tinc molta gana!! em poso uniforme i cap a Xerta, allí veig encara més gent coneguda que no vaig poder veure dissabte, intento saludar a tots però per variar estic dormida i parrosa. Queden 10 min per la sortida i ens preparem, entro al corralito segueixo saludant gent coneguda que corre i gent que està de espectadora, entre ells Joan Salamaña (la bestia que va guanyar el trail jeje). Arranca la cursa i em poso en primera posició que mantindria fins al final. Decideixo no sortir molt forta, les cames no estan al 100% i la primera part té molt desnivell positiu. Al km 3 ja començo a pensar en lo que me deia Manu en arribar dissabte en la bici, demà no aniràs ni en rodes!! estava molt torpe, les baixades de pena, la panxa mig revolta però anaven passant els km i seguia primera. En arribar a la coscollosa vaig poder posar fi al mal de panxa i la cosa va canviar… vaig poder augmentar el ritme i fer una bona segona part, més ràpida, anaven passant km i jo em trobava cada vegada millor i disfrutava molt de la cursa.

judit lamas, monrasin, xerta

Queda poc més de 1km per acabar la cursa, comença la zona de l’asfalt i jo puc continuar amb bon ritme, ja entro al poble i molta gent coneguda animant, pacients, amics… i per fí meta, i allí entre altres algú especial a qui li vull donar les gràcies, Juan Jose Oliva…

judit lamas, xerta

En resum 3h19min de patiments i xalera per les muntanyes espectaculars de Xerta i primera fèmina!

judit lamas, meta xerta

podi cursa xerta

 

 

 

Vull acabar , felicitant molt especialment a la guanyadora de l’ultra de les fonts 2015, Marta Muixí, estic molt contenta per tú!

judit lamas, marta muixi

VII Cursa de muntanya, La cameta coixa

Aquest any he tingut la sort de poder viure aquesta cursa de una manera més especial encara de la que organitzen estos cameteros. Dissabte tarde ja ens vam dirigir Manu i jo cap a la població de Miravet, juntament en Fernando i Carol. Recollir dorsal i saludar a molts amics, i en arribar tots ens dirigim cap a la casa rural, allí encara hi havia més gent, entre ells Ragna, Pere i Kiko Soler.

Un cop ens ubiquem tots a les pertinents habitacions toca cerveseta i xarradeta mentre esperem el magnífic sopar que ens estaven preparant, tocava carregar que lo de demà serà dur.

Quedem a les 7:30 per esmorzar, quan baixo ja havia esmorzat gairebé tothom, la gent no pot dormir… esmorzo lo normal de les curses excepte el plàtan (s’han acabat!!), en acabar vaig a preparar-me i cap al cotxe a pujar fins el castell. Allí hem trobo a Albert Blanch i xarrem una mica mentre calentem, cada vegada som més i moltes cares conegudes. Ens dirigim cap a l’interior del castell per a la sortida a les 9.30.

sortida cursa miravet. judit lamas

Comencem com sempre a un ritme fort, però algo extrany em passa, en menys de 2km les cames les noto molt pesades, costant molt pujar i a les baixades petites rampes que cada vegada eren més fortes i sol milloraven si afluixava. Penso que son els efectes de una màquina de electroestímulació que vaig probar i encara no estic recupereda del tot.

Segueixo la cursa i cada vegada em trobo pitjor, vinga a passar-me gent, sort que cap al km 10 durant uns 5 km vaig trobar-me prou bé i vaig poder recuperar posicions que havia perdut.

Al final vaig entrar a meta en 3a posició, patint moltíssim durant tota la cursa i en ganes de plegar, però no ho he fet mai i per poc que pugue no ho faré.

Un cop a meta a recollir la superbossa del corredor, dutxa, dinar i entrega de premis.P1240488

Voldria felicitar a tots els participants per acabar la cursa, als que van poder fer podi i a la megaorganització!!! sou bestials i ho feu de conya!! Fins l’any vinent…

judit lamas la cameta coixa