UT Montseny

Aquest any encara no havia fet cap prova de llarga distància, fins ara tot eren curses curtes, un raid i entrenar…era hora de provar ja. Aquest any també m’havia plantejat seguir la copa de Espanya d’ultres de la FEDME i el campionat de Espanya, aquesta era la primera prova de la Copa.
Ens desplacem el cap de setmana a Barcelona, divendres matí aprofitem per fer volta per Barcelona i petites compres i ja divendres tarde cap a Sant Esteve de Palautordera per anar a buscar dorsal i veure cares conegudes, un cop ho tenim tot toca anar a preparar sopar i descansar que el dia serà dur.
Sona el despertador a les 4 del matí, esmorzo lo habitual de les curses, agafem trastes i cap a Sant Esteve de Palautordera altre cop.
IMG-20150412-WA0010
A les 6 del matí puntual donen la sortida del ultra, començo a un ritme còmode i amb molt bones sensacions formant un grup amb les primeres 4 noies, Nuria, Mercedes i Silvia però a partir del km 20, l’avituallament del pla del cafè la meva panxa es va remoure molt i me vaig tenir que despenjar del grup degut a les meves nombroses parades, a part res del que menjava em sentava bé. Tot i això vaig aconseguir aguantar un ritme alt, controlant a la Silvia en moltes ocasions, fins i tot abans de arribar a Sant Marçal vaig poder avançar-la, va durar poc perquè a l’avituallament jo vaig estar una estona més, tenia uns animadors de luxe (tota la meva família…germana, cunyat, nebot, mare, Manu i la meva filla), Silvia va marxar abans i tot i que la podia veure a la pujada, a la baixada cap a Montseny va augmentar la distància. A l’avituallament del Montseny els meus problemes intestinals començaven a portar conseqüències, m’estava quedant sense forces i començava a tenir molta set però res m’apetia, allí me diuen que tenia a la segona i tercera a 4 min que si apretava una mica podia, però el meu cos no podia apretar més, fins i tot pels plans em costava córrer, sol anava bé de baixada, em notava sense forces i deshidratada. Sort que els 10 últims km eren baixada, que vaig fer a un ritme cómode podent arribar a meta en 4a posició i un temps de 11 hores i 36 min on tornaven a estar tota la meva família.

IMG-20150411-WA0009
Durant la cursa també em plantejo gaudir del paisatge, fent parades fins i tot per observar ja que les muntanyes són espectaculars, i no havia estat mai tot i venint molt a Barcelona i xerrar molt amb la gent de la cursa tant corredors, com voluntaris. La contra que li veig a la cursa al meu gust, és un excés de pista que alhora la feia molt corredora.

Me quedo en el bon tems que vaig poder fer trobant-me molt malament de la panxa i amb una animació de luxe que no havia tingut encara en cap cursa, fent un seguiment molt bo.

IMG-20150411-WA0002
Ara toca descansar, recuperar i preparar-mos que el 2 de Maig hi ha un raid amb un bon amic de company.

Anuncis

Travessa Núria-Queralt

És dissabte al matí a l’estació de Queralbs esperant cremallera i comencem a trobar-nos en cares conegudes. Un cop a Núria ens trobem tots els Ebrencs, fem foto oficial i en una estona cap al corralito, allí els nervis ja eren evidents.

judit_lamas_nuria_queralt_2014Encara no eren les 10 i donen la sortida, comencem a un bon ritme i el meu cap no estava al lloc, vaig fent i a Castellar de n’ugh les paraules de manu i Juan José Oliva Simó me fan replantejar-me la cursa de una altra manera i ara si començo a disfrutar!! Arribo a la meitat de la cursa, Bagà, avituallament de luxe gràcies a Juanjo, el seu pare, Manu, Clara i Xavi Subirats Aguilo. Segueixo disfrutant de la cursa i van passant kilòmetres, a Saldes amb bons consells que els posaré en pràctica de la gran Nuria Picas. Finalment arribo al Santuari de Queralt i decideixo fer la baixada a Berga en petites parades per poder disfrutar de les magnífiques vistes, creuo Berga i arribo a meta amb un crono de 14h 48min, en segona posició i a 13 minuts i pocs de Laia, contenta per la cursa feta.

Agraïr a Manu, Rafa Flores Andreu, Agustí Lo Corriol, Sergi Rico Bargués, New line, i tots los que vau estar fent seguiment allí o via el magnífic grup de wats i Tot Trail.

UT Emmona

A una setmana de haver acabat ultra trail de emmona, em poso a analitzar i l’únic que em ve al cap és cursa dura, dura, dura.

judit_lamas_juanjo_oliva_emmona_2014

Jo vaig tenir la sort de poder compartir tota i poder formar equip mixte en el crack Juan José Oliva Simó, on vam obtenir molt bon resultat 1ers equip mixte i 2a dona a nivell individual. Com tota la cursa va ser de una duresa considerable no sabria dir en quin punt vaig patir més o menys a excepció del taga, allí vam trobar molt molt vent que feia baixar la temperatura molt on les mans i les cames se van gelar tant que fins coll de jou no vaig recuperar, damunt allí comenten lo de les evacuacions al puigmal, i la cara segons em van dir va canviar completament, jo sol pensava quina sort hem fet!! Ja de allí fins Sant Joan de les Abadeses va ser una caminada, caminada perquè entre el meu mal de genoll des de la caiguda i altres cosetes de equip no va ser possible córrer.

Agrair a la la magnífica organització del ultra lo ben tractats abans, durant i després de la cursa, i a Agustí Lo Corriol, Sergi Rico Bargués, Nathan Pro, Manuel AlCh, Juan Antonio Alfara Fibla, new line i Rafa Flores Andreu el vostre suport, en la vostra ajuda tot és més fàcil!!! I com no…. als integrants del magnífic grup de wats que va fer Manu per seguir-me…. al llegir lo de tot el dia me vau fer molt contenta!

CSP 2014

Divendres 16 abans de pujar al cotxe repassem… bufff ( 3 parells de bambes, pals, 2 maletes, 2 neveres, 1 bossa en menjar… podem estar fora de casa una setmana), parlo en Fernando pel wats vols que vinguem a per tú a la renfe… ok, au pos, primera parada a Castelló, la Renfe! de baixada Manu conduïnt i jo repassant en ell totes les ordres de menjar als avituallaments, perfil de la cursa… i nerviosa, mooolt nerviosa.

Recollim a Fernando i cap a l’hotel, allí ens trobem amb la resta de membres de la selecció catalana. Allí està Joan Salamaña que ens vam conèixer a UTMCD, Gerard Morales (un plaer) i per fi coneixo a la Judith Franch i la seva parella, tenia moltes ganes!!! D’allí a recollir dorsals i a trobar-mos en Jaume Folguera i la seva parella, ens criden a escenari per fer fotos, maree quina vergonya fa això jeje. Tornem a hotel, sopem, i ufff son les 12… a dormir que demà a les 4 sona.

judit_lamas_csp_campionat_espanya_jordi_saragossaDe les 4 horetes dormo poques, estos nervis…. sona el despertador a les 4, me preparo la bossa en tot el material obligatori i cap a esmorzar, cada un en lo seu portat de casa… agafem tot i cap a pista atletisme UJI, entrem, control material, i ens diuen que anessim cap a davant, ens criden a tots per fer foto a primera fila i allí me quedo però a segona, tampoc no cal abusar… me poso en el meu amic Juanjo Oliva que me dÓna 4 consells booons. Arranquem i a mesura que passen els pocs km del principi, ràpids, perfí arriba terreta ufff… pareixia una cursa de asfalt però jo cómoda, cómoda.

Arribo a Borriol, miro gps i 10 km en poc mes de 45 min (mare meu… estic fatal! on vaig tan ràpid…), Allí veig a Manu i Fernando donant ànims, que guai. Seguim… i als pocs km me començo a notar que me llago a una cicatriu de una IQ a la planta del peu, me…, arribo a la bassa de les Oronetes i a part de menjar i omplir bidons, ràpid vaselina!!!. Segueixo i en poc arribo a les Useres i allí me trobo al meu supercompany de entrenos, Deeivid, me dona la mà, vaaa molt bé!! t’acompanyo fins on està Manu i Fernando. Allí entre tots i Albert Torrent m’ajuden a avituallar-me, au que marxo i Deeivid ve uns metres en mi motivant-me a tope, moltes gràcies. Vaig fent kilòmetres i lo sorprenent és que estic veient a les primeres gairebé tota la estona, vaig tercera, guau…Arribo a Atzaneta i allí estaven los 3 mosqueteros dels avituallaments ( Manu, Albert i Fernando) i sorpresa uns amics han vingut a vorem (Mariam i Jaume, injecció de motivació). Allí me confirmen que Xari ha abandonat, quina llàstima, però continuo 3a ja que Raquel havia passat. Segueixo vinga comencem a adelantar gent però a mi també m’adelanten i una noia, Noelia, buff vaig 4a i una mica desmotivada, per sort arribo a Culla i una altra amiga, l´home i els fills han vingut a veurem i això motiva, però encara motiva més quan Fernando me diu JUDIT que en 5 min esteu les 4… Ale Judit a continuar com fins ara… menja, beu i corre.

judit_lamas_csp_campionat_espanya_metaA Sant Bertomeu adelanto a la 3a, llavors era Raquel, arribo a Vistabella i allí està Manu, me diu Juanjo el portes a molt poquet, segueixo fent arribo a Xodos i allí menjo poquet, no m’apeteix res i penso això ja està… Manu insisiteix en que menji i dic pos un mini de nocilla… segueixo i en menys de 1km pajaron, i de quina manera, ganes de vomitar, marejada… menjo xuxes, altre bocata de nocilla que portava i res, no reacciono, caminant caminant vaig fent, fins uns 500m abans del Mas del collao que me trobo en Juanjo, i està com jo o pitjor… se me posa tendre i s’emociona, anem els dos junts fins fuente el paso, allí ell se queda més enrera, així que continuo sola cap a meta, bueno coneixo al Isaac i compartim uns kms, al gps passa de 118 km i no sento cap soroll i no veig cap meta per cap lloc, però perfí, moltes cintes, molts arcs i una llarga catifa roja, molta gent, un munt de càmeres i de cop apareix Manu per la esquerra, xoquem la mà, creuo meta i allí arrupidet al mig de les càmares està Fernando, GUAU he entrat 3a, ni meu crec, també està Albert, oleeee. Ens abracem i cosa que no oblidaré, li dic a Fernando moltes gràcies per donar-me està oportunitat!

Ara ja sí gràcies a tots els que han confiat en mí i m’han ajudat, primer de tot Manu, sense tú ja saps que no podria, la meva família (mare, germana , sogres, fillols i tios, especialment Raquel), Fernando per confiar en mi, Rafa per entrenar-me com només saps tú, Deeivid per estar sempre quan fas falta i voler compartir en mi entrenos on no callo mai, Oliver per ser el fan num 1, Jaume, Mariam, Marta i Justo per venir a animar quan podrieu estar a casa, Carol ets la meva psicologa preferida, Miriam i Mario per posar estes cames a punt, Agustí per donar-me bons consells de material, al CER per acollir-me entre vatros, Juanfran i els compis de feina i a tot el team flowers pels ànims.